2 vegades internacional amb Espanya

Nascut a Estella (Navarra), amb dotze anys marxa amb la seva família a Pamplona on estableixen la seva residència. Arriba al primer equip d'Osasuna debutant amb vint-i-un anys a la primera divisió la temporada 1935/1936, la darrera abans de l'esclat de la guerra. Durant la guerra d'alliberació és internacional amb la selecció espanyola jugant contra Portugal a Vigo i Lisboa.

Després de la guerra continua a Osasuna a segona divisió fins que el 25 d'agost de 1942 s'anuncia el fixatge del mig centre Aranaz procedent d'Osasuna. És el fixatge més important d'aquesta temporada sobre el qual s'espera que pivoti el projecte del CE Sabadell per aconseguir definitivament l'ascens a primera divisió. Aranaz es converteix en aquesta peça important essent capità i portant l'equip a classificar-se per disputar la promoció d'ascens, quedant campió de segona divisió i assolint el desitjat ascens.

La temporada 1943/1944 ja a primera divisió, a Aranaz li costa agafar la forma oferint un baix rendiment a principi de temporada, anant de mica en mica a millor. Així i tot no perd mai la titularitat arribant a assolir un gran nivell de joc, de fet el seu millor partit amb la samarreta arlequinada es veu a la Copa del Generalíssim davant el Valencia CF a la Creu Alta, on porta de corcoll als mitjos valencians. Malauradament per ell i pel club, cau lesionat de gravetat en aquest partit, posant fi no només a la temporada en curs sinó també a la següent, ja que la greu lesió només li deixa disputar més que algun partit amistós, i no pot ajudar l'equip a evitar el descens a segona divisió. El 2 d'octubre de 1944 abans del partit de Lliga davant l'Athletic Club, Aranaz rep la medalla de la ciutat de mans de l'alcalde.

L'agost de 1945 a les portes d'iniciar-se la temporada 1945-46, Aranaz encara recuperant-se de la lesió rep oferta del València CF per anar a jugar a primera, el Sabadell, però li nega aquesta possibilitat. No és fins al dia de reis de 1946 en el primer partit de la segona volta que Aranaz torna a jugar un partit oficial, trigant deu minuts a assistir Riba per inaugurar el marcador. Des de llavors ho juga tot, ocupant el lloc d'Igual que fins ara havia estat el titular al mig centre. Sota la seva batuta el CE Sabadell es proclama campió de segona, aconseguint l'anhelat retorn a primera.

Èxits amb el CE Sabadell:
1942-43 Campió 2ª divisió i ascens
1943-44 Campió Copa Mediterrani
1945-46 Campió 2ª divisió i ascens