Finalment, Gràcia lesionat al partit d'anada va escalfar durant força temps abans del partit, amb resultat negatiu però ell, així i tot volia jugar i no perdre's el partit més important. Va haver d'esser el president Gorina qui parlant amb ell, el va convèncer que no jugués, fet que amb els ulls plorosos va acceptar. El camp registrava un ple absolut, creant-se una atmosfera necessària per capgirar l'eliminatòria d'ascens.

Partit molt atractiu jugat amb intensitat, passió i nerviosisme. Al gol d'avantatge que portava de casa el Sabadell, es va afegir un altre de Morral assistit per Sitges, aconseguit al cap de pocs segons de partit i que va condicionar-ho tot. A la represa, Bertran d'un xut impressionant de lluny aconseguí el segon, esclatant el públic de Sabadell en veure's ja com a campions absoluts de segona categoria. L'Illuro mercès a Coll ll retallaria distàncies però els blancs-i-blaus aconseguirien la victòria i el campionat. Roura, Costa, Sitges i Pérez els millors del Sabadell.