Harakiri arlequinat. El Sabadell té un peu i mig a la Primera RFEF després de caure a Alcorcón en un partit on s'han posat en evidència totes les carències. Només les matemàtiques i un autèntic miracle a les dues últimes jornades podria evitar un descens virtual.

Era un d'aquells duels que podien marcar definitivament el desenllaç. Com la mare de totes les batalles. I gairebé ho va ser. Santo Domingo va tornar a ser nefast per un Sabadell que es va fer l'harakiri amb un autogol de Josu i una incomprensible errada defensiva a l'inici de la segona part que el deixa molt a prop de l'abisme.

Tres de les quatre baixes per acumulació de targetes afectaven les posicions d'atac i Antonio Hidalgo ho va resoldre retornant al trident format per Undabarrena-Xavi Boniquet-Adri Cuevas amb Guruzeta com a referència ofensiva juntament amb Juan Hernández. També cal destacar el retorn a la titularitat a l'eix defensiu d'Aleix Coch. L'Alcorcón no va poder comptar finalment amb el nigerià Nwakadi, peça clau al seu mig del camp, per sanció. A les 4 grogues el Comitè li va afegir una en el seu antic equip, l'Osca. Anquela va apostar per dues puntes, els veterans Marc Gual i Xisco, però en realitat el seu plantejament va tenir un rerefons clarament defensiu, cedint la iniciativa i la pilota al conjunt arlequinat. El problema és saber què fer amb ella. En això, els d'Hidalgo van justets d'idees. Una vegada més, sense capacitat creativa i profunditat.

La por a cometre errades semblava bloquejar a uns i altres. Moltes imprecisions i escassa presència a les àrees. L'Alcorcón ho va basar tot en el joc directe mentre el Sabadell es fonia en arribar als tres quarts de camp. Només va inquietar en una rematada d'Adri Cuevas per sobre el travesser en el minut 26. Set més tard arribaria una acció d'autèntica desgràcia: Josu va desviar una pilota que sortia fora al fons de la seva pròpia porteria. L'Alcorcón estava guanyant sense haver xutat entre pals. Un cop duríssim.

Encara pitjor seria el 2-0 de Xisco a l'inici de la segona part aprofitant una concessió defensiva inconcebible en un equip que s'està jugant la permanència. El veterà davanter local va rematar a plaer a dos metres de la porteria. Ni el triple canvi immediat d'Hidalgo (van entrar Víctor, Aarón i Héber) va servir de res. Guruzeta va malbaratar l'única oportunitat clara per entrar al partit. en un u contra u davant el porter Dani Jiménez. El davanter basc ha estat negat tota la temporada. Massa poc. Fins al final, el Sabadell es va moure entre la desesperació i la impotència davant un Alcorcón que sabia perfectament el que havia de fer: administrar l'avantatge, perdre temps i esperar el xiulet de Prieto Iglesias per celebrar una victòria vital. En canvi, els arlequinats estan descendits virtualment després de la victòria del Logronyès davant el Fuenlabrada i només ho podria evitar un miracle. Una autèntica quimera.

Pere Figueras (Diari Sabadell)