Tot partit te la seva historia i d’aquest jo destacaria els tres gols com tres sols. Verdaderament tres gols preciosos. El primer gol al minut 10, Isidro talla un avenç del Pontevedra i fa una de les seves clàssiques internades amb la pilota ben enganxada al peu dret , els defensors gallecs reculen i quan se li apropen Isidro cedeix a Noya i aquest des de un angle inversemblant fa un xut que el bon porter i millor persona Cobo, no va poder fer altre cosa que recollir la pilota de dins de la xarxa. El segon gol va trigar una mica mes en arribar, va ser al minut 67 , quan Marañon en posició de extrem dret, veu la posició de Palau i li fa la passada potser una mica forta, no la pot controlar i Camps que si que controla amb la seva cama bona l’esquerra i el seu “obús” fa que el pobre Cobo no li queda altre remei que tornar a treure la pilota de dins de la xarxa. Minut 74 i tercer gol , Casado puja la pilota amb seny per la seva banda esquerra , li fa la passada a Vidal II, que dribla al seu marcador i des de fora àrea fa un xut potent on Cobo no pot fer res per aturar-lo. Va ser una gran tarda del davanter Noya, que amb les seves jugades va treure els millors aplaudiments de un públic entregat amb el seu equip. Al final del partit Pasieguito va destacar la noblesa en que havien actuat els defenses gallecs , fent menció a Batalla (el marcador de Noya) i Irulegui. L’entrenador visitant Hecto Rial, va dir que Noya era un dels millors davanters de la lliga.