L'empresa "Viatges Sabadell"" organitza un autocar pel partit de tornada a Saragossa. L'afició va respondre i es va haver de posar un segon autocar "Pullman" que també es va omplir. L'enviat especial Lluís Papell ens parla al Diari Sabadell sobre la percepció d'aquells moments: "L'hora s'apropa i sincerament es respira un optimisme dissimulat, però durant el dinar a l'Hotel Arana els jugadors parlant de tot menys del partit. Moral, Bertran, Mota, Rúbies, Pons Fournier o Cabedo segueixen el curs del dinar sense intervenir, Gràcia improvisa acudits, Sangüesa, Calvet i els delegats Balada i Forns parlen baix. La junta resta reunida en una habitació per decidir l'alineació. Abans d'anar cap a l'estadi, primerament es fa una visita al Centre Català de Saragossa on són rebuts i obsequiats amb gran cordialitat"

El dia és esplèndid i el camp del Torrero ofereix un aspecte imponent. El primer a sortir dels vestidors és el Sabadell rebut amb una sonora ovació, igual que l'àrbitre, però l'ovació pel Saragossa és imponent. El partit comença a les 15:38, tots dos surten disposats a imposar el seu joc, de seguida es veu un ritme alt de joc. La primera gran ocasió als sis minuts, Duran recupera la pilota i veient com s'enfila a porteria rapidíssim Sangüesa li posa en profunditat, aquest davant el porter descol·locat creua massa el seu xut. Tot i la igualtat en el joc sembla que el Sabadell és un xic superior, destacant el meravellós joc de Duràn i el perillós Sangüesa. El Saragossa també disposa de grans oportunitats, al minut trenta un xut des de lluny toca Morral, que s'interposa davant Masip, sortint la pilota desviada al pal. A manca de deu minuts pel descans, Bilbao engalta una canonada que marxa directe a l'escaire fent inútil l'estirada de Masip, aconseguint el primer gol pels locals davant el deliri de l'afició. Fins a arribar al descans el Sabadell no decau en l'intent gaudint d'alguna oportunitat, en canvi el Saragossa que sembla haver aconseguit un primer objectiu es mostra més prudent. 

Abans de començar la segona part, el públic que ja no hi cap a la grada, passa a seure bordejant les línies del terreny de joc. El Saragossa deixa la iniciativa al Sabadell. Al cap de vint minuts hi ha una primera jugada clau, on Tomasín es queda sol davant Masip per sentenciar el partit, però el seu xut davant la presència del porter surt desviat. Cinc minuts després, Calvet que rep la passada de Rúbies, es desfà com si res de Chacartegui i davant la sortida de Lerin marca pel Sabadell el gol de l'empat. El camp del Torrero queda completament en silenci. Encara resten quinze minuts i el Saragossa intenta recuperar el terreny perdut, però el Sabadell esperonat pel gol no dóna opció al rival. És un partit magnífic amb vint-i-dos jugadors que s'estan deixant l'ànima.

Al minut trenta-dos Calvet rep una pilota, tots dos germans Chacartegui conscient de la seva perillositat intenten treure-li, Calvet que ha vist l'espai per l'entrada de Rúbies li fa una centrada mil·limetrada, on tal com li arriba deixa anar un xut imparable que avança al Sabadell, deixant-lo a tretze minuts de l'ascens a segona divisió.

L'equip resisteix les embranzides del Saragossa i finalment el públic desplaçat, un cop finalitzat el partit salta al camp per abraçar als jugadors. A la nit tots els jugadors excepte el porter Masip contusionat al darrer minut de partit, varen sortir a celebrar-ho. De tornada, sabent la rebuda que s'esperava de la ciutat, Rúbies va tenir una bona idea i en aturar-se a Lleida, varen comprar roba blanc-i-blava per fer-ne una bandera. De la confecció es va encarregar una passatgera anomenada Carme Colom. De pal van fer servir una canya i la van onejar per tot arreu. L'arribada a la ciutat fou imponent, essent rebuts al balcó de l'ajuntament des d'on el capità Calvet va donar les gràcies.