Cop d’efecte. El Sabadell, fent un esforç extraordinari, ha sumat tres punts d’or al Nou Castàlia en un duel agònic. N’ha tingut prou amb un gol de Jacobo de penal abans del descans i una sensacional feina defensiva després, quan ha acusat el desgast i els efectes de l’aturada per la Covid.

La primera sorpresa a l’onze de Pedro Munitis ha estat a la porteria, amb la presència d’Emilio Bernad en detriment de Kike Royo. El capità Aleix Coch, recuperat, ha tornat a l’eix de la defensa fent tàndem amb César Morgado perquè Iago Indias s’ha desplaçat al doble pivot cobrint la baixa d’última hora de Facundo Garcia, amb problemes al soli. Com ja va fer Antonio Hidalgo en alguna ocasió, el tècnic cantàbric ha prescindit del ‘9’ (Toni Gabarre, tocat, ni ha viatjat) optant per Jacobo com a principal referència ofensiva, juntament amb Alfred Planas i Néstor. Els tres ex del Castelló (Muguruza, Iago Indias i Néstor) han estat titulars.

El Sabadell, amb una combinació estranya de la tercera i segona equipació, s’ha vist sotmès en un primer quart de total domini local. El conjunt orellut, amb un ritme altíssim de sortida i sempre sota la batuta del veterà Pablo Hernández, ha tancat els arlequinats a la seva àrea. Sense crear ocasions, però amb constant sensació de perill. Estava com atemorit l’equip de Pedro Munitis, sense capacitat de sortida. No pintava gens bé.

Amb el pas dels minuts, però, el guió del partit ha canviat. El Sabadell ha anat de menys a més. No només s’ha tret de sobre la pressió local sinó que ha crescut en l’aspecte creatiu, encadenant tres bones arribades a l’àrea d’Álvaro Campos. Això sí, sense culminar res. Una centrada de Jacobo amb molta intenció, per exemple, no ha trobat rematador. És el mal endèmic d’aquest equip. El Castelló ha perdut pistonada fins i tot, s’han sentit alguns xiulets a les graderies del Nou Castàlia.

El Sabadell tenia el control del partit. Almenys allà on volia. I quan tot apuntava al 0-0 del descans, Néstor ha ‘fabricat’ un penal tant clar com absurd que Jacobo ha executat de manera impecable per avançar els arlequinats en un moment clau. Encara hi ha hagut, però, marge pel patiment en un llançament de falta de Salva Ruiz que entre Emilio i el travesser han desvirtuat.

Les bones sensacions han tingut continuïtat en l’arrencada de la segona meitat. De fet, el Sabadell ha gaudit de dues bones opcions per fer un cop gairebé mortífer al rival. De nou amb protagonisme de Jacobo deixant una pilota d’or a Xavi Boniquet que no ha sabut connectar en immillorable posició. El mateix Boniquet s’ha topat amb la sortida d’Álvaro Campos en un intent de vaselina posterior. Els nervis s’han instal·lat al Nou Castàlia veient com el seu equip era incapaç de respondre.

Ha mogut la banqueta Sergi Escobar amb l’entrada d’homes ofensius com Cubillas i Carrillo. Ha tornat a dominar el Castelló, però sense poder superar l’entramat defensiu arlequinat. Sense fissures. El Sabadell ha acusat també el desgast i l’aturada pel brot de Covid. Alguns jugadors treien el fetge per la boca, com Joseba Muguruza, substituït per Óscar Rubio. També han deixat el terreny de joc Alfred, Xavi Boniquet i Jacobo, molt cansats.

Es tractava de resistir. Com fos i amb èpica perquè el Sabadell ha acabat amb 10 jugadors per la lesió de César Morgado que ha hagut de sortir del camp en llitera. Pot ser molt greu. No ha pogut fer Munitis el canvi perquè havia esgotat les tres finestres. L’afegit, de gairebé 8 minuts, ha estat agònic. El Castelló s’ha bolcat, però no ha trobat el forat. Emilio Bernad s’ha mostrat molt segur en un parell d’intervencions. El punt negatiu ha estat la vermella directa a Aguza i David Astals una vegada acabat el partit per protestar a l’àrbitre, una situació totalment evitable. En qualsevol cas, tres punts d’or per respirar una mica.

Pere Figueras (Diari Sabadell)