La temporada va començar amb un seguit d'amistosos davant rivals de nivell com Espanyol, Barcelona, Universitari o Català, fet que determina al club demanar a l'ajuntament una copa amb el nom de la ciutat, la Copa Sabadell, per ser posada en joc entre aquests equips i el Sabadell, essent l'Espanyol el campió.

Pel que fa al campionat de Catalunya de segona categoria, per primer cop el campió ascendia a la màxima categoria. Varen participar onze equips jugant a una sola volta. El Sabadell va fer una gran campanya quedant en segona posició, però molt lluny d'un FC Internacional que va guanyar tots els partits.

Sense cap mena de dubte, el punt d'inflexió poder més important per l'arrelament definitiu del club a la ciutat, va ser la participació en la Copa d'Espanya per a guanyadors de segona categoria. La renúncia del FC Internacional a participar, va suposar la participació del Sabadell que s'imposà a la final al Cardenal Cisneros, fet que va comportar un esclat de joia a la societat vallesana que orgullosa veia com es posicionava el club i la ciutat en l'àmbit nacional.