Des de la Festa Major l'agost de 1923, el Sabadell enceta obres de millores al camp de la Creu Alta, amb una durada fins a finals d'octubre. Aquestes obres deixen una capacitat a la Creu Alta per més de 15 000 espectadors. Per les festes de nadal i any nou, es conviden a equips com Viktoria Plzen (xec), Stzombathelyi AK (hongarès) o Upjesti TE Budapest

pest (hongarès).

En un campionat de Catalunya amb sis equips, el Sabadell finalment ocupa el quart lloc. Es decideix ampliar la primera categoria a vuit i equips, per aquest motiu no hi ha descensos, pujant de la segona categoria el Martinenc i el Terrassa.

Es guanyen dues copes menors, la primera davant el Júpiter després d'un empat a dos, on el nombre més gran de serveis de cantonada favorable al Sabadell li fa guanyar la copa. La segona, es guanya davant el Terrassa i al seu camp per dos a tres., essent aquest partit el primer d'Estruch després del seu periple de quatre mesos per Alemanya.

NOVA SECCIÓ HOCKEY

Tenim constància de la formació d'una nova secció, en aquest cas de hockey, inaugurada aprofitant la Festa Major de 1924, on el dia 1 d'agost a les sis de la tarda es va disputar un primer partit entre Sabadell i Terrassa, guanyant els terrassencs per zero a un.

COPA PALAU DE LA MODA

La copa es juga al millor de dos partits, el primer dels quals es disputa a Les Corts. El Barcelona per tenir jugadors als Jocs Olímpics es presenta amb baixes, però també el Sabadell que no pot disposar d'Estruch, Montané, Bertràn i Morera. El Sabadell s'imposa un a dos. Al parit de tornada a la Creu Alta, el Sabadell fa tres gols al Barça però aquests en fan cinc, guanyant per tant la copa. Dies més tard, el Sabadell eleva queixa al·legant, que en cap moment s'ha acordat que es podia guanyar la copa per diferència de gols i que tots dos han guanyat un partit. L'organització dóna la raó al Sabadell i es fa un tercer partit que es disputa a Les Corts. Només una errada d'Estruch fa que finalment el FC Barcelona s'emporti la copa definitivament.

HOMENATGE A JAIME BERTRÁN

Aquest homenatge per Bertran i el defensa Sorribes, anava destinat a salvaguardar-lo del servei militar amb els beneficis recollits. El mateix Bertràn que ja en aquell moment era peça clau de l'equip i que amb els anys va aconseguir uns registres descomunals, amb més de 460 partits a la seva esquena defensant la samarreta del club, més de 41 000 minuts disputats amb el Sabadell i més de 270 gols marcats, es va negar a acceptar la seva part de benefici, cosa que comunicà amb la següent carta:

Molt distingit senyor meu:

Estimant de tot cor el noble gest del Centre d'Esports organitzant a favor meu i del meu company Sorribas, el partit que ha de tenir lloc el proper dia dinou entre Terrassa i Sabadell, sento amb tota l'ànima dir-vos, que si bé prendré par en el mateix amb molt de gust, no podré acceptar res que dita festa pugui reportar-me.

Molt estimo a Sabadell i a tots vosaltres, i com sia que forçosament tindré de deixar el treball que avui em reté en aquesta ciutat, per aquest motiu no podré més endavant prestar el meu concurs al primer equip, semblaria doncs, una traïció que jo acceptés els resultats de l'homenatge vostre.

Amb respecte a vostés saluda,

Jaume Bertràn
Sabadell, 16 de març de 1924