Colpidora va ser la mort de Francesc Trabal, per la rapidesa en l'evolució de la seva malaltia, perquè només tenia vint-i-un anys, perquè socialment era una persona compromesa i coneguda a la ciutat i perquè encara no feia ni tres mesos, havia format part del gran èxit esportiu de Centre de Sports, amb l'obtenció de la Copa d'Espanya. De fet, seu va ser el gol al tercer partit davant el Cardenal Cisneros.

Fervorós corista, també formava part des de la seva fundació a l'Orfeó de Sabadell. Molt integrat a diferents àmbits de la ciutat, essent soci del Centre Industrial, Centre Català, Centre de Dependents, etc. Era una persona molt estimada pel seu bon caràcter i la seva excessiva bondat.

Tot això va suposar que una immensa congregació de gent del tot imponent, acompanyés el cos a la seva darrera morada. Pocs enterraments s'havien vist a la ciutat com aquest, on l'enorme gentada als carrers veien passar la comitiva fúnebre, encapçalada per familiars, companys i les entitats com l'Orfeó Català, Centre de Sports, Societat Columbòfila de Sabadell, Centre Industrial, Centre de Dependents, Centre Català, Lliga Regionalista, individus de l'Atlètic i molts altres companys i amics. El fèretre va ser portar per Cabané (Orfeó Català i Centre de Sports), Monistrol (capità del Centre de Sports), Marzo (Societat Columbòfila) i Virgili (jugador de l'Atlètic Sabadell). Immensa la quantitat de corones rebudes i imponents els plors de tots els seus companys, en una manifestació de dol de la ciutat al malaguanyat Francesc Trabal.