El repte a la segona divisió és majúscul per culpa de la situació econòmica del club, amb una estructura ja difícilment suportable a primera divisió i que s'agreuja encara més a la segona. Aquest moment delicat fa que l'objectiu principal sigui aconseguir estabilitat econòmica, marcant-se en l'àmbit esportiu el no perdre la categoria novament, en el que hauria de ser un any d'impàs i reestructuracions.

Es comença nomenant el nou president Pablo María Llonch i Gambús. La junta es constitueix el 10 de juliol de 1945, dividint-se aquesta entres seccions: 1) Administrativa; 2) Propaganda-Relacions exteriors; 3) Esportiva, amb Pere Monistrol o Antoni Estruch

Com a entrenador es requereix a Vicenç Gràcia qui per tal d'ajudar al club no cobra res, però amb la promesa del club que només ho farà fins que aquest es pugui estabilitzar, de fet el seu negoci de camises i corbates li impedeixen anar a alguns desplaçaments. El club en el seu intent de trobar un alleugeriment econòmic, dóna la baixa a jugadors importants com Belmar, Bardina, Francàs o Andrade, no renova a Jugo o Ferrando i acaben marxant també Gonzalvo i Del Pino.

CAMPIONAT LLIGA 2ª DIVISIÓ
La segona divisió la componen 14 equips, on els dos primers pugen de forma directa i el tercer disputa una promoció d'ascens davant un equip de primera divisió. Per la part baixa de la mateixa manera, baixen dos equips a tercera divisió, disputant la promoció per mantenir la categoria el tercer per la cua.

El CE Sabadell perd el primer partit a El Calvario camp del Salamanca per tres a un, però una ratxa de cinc partits consecutius guanyant el porten a dalt de la classificació, arribant a treure en moments puntuals cinc punts al segon classificat. Després d'un empat a zero amb el Betis, el CE Sabadell torna a ser equip de primera divisió matemàticament. Pel títol de Lliga cal esperar fins a la darrera jornada, aconseguint-lo en guanyar a Es Fortí al Mallorca per zero a dos.

COPA DEL GENERALÍSSIM
A setzens de final de la copa del Generalíssim toca l'Athletic Club, el CE Sabadell veu una oportunitat per fer caixa, demanant jugar el partit d'anada a Les Corts en comptes de fer-ho a la Creu Alta. Econòmicament amb unes Corts gairebé plenes s'assoleix l'objectiu, però esportivament el resultat de dos a quatre deixa l'eliminatòria gairebé sentenciada.

El partit de tornada no té gaire història, més enllà que sense res en joc, el partit s'acaba endurint força sobretot per part arlequinada, fet que no agrada als pocs aficionats que s'apropen a San Mamés, els quals varen rebre amb aplaudiments al conjunt català, acomiadant-los amb xiulets.