1 vegada internacional amb Catalunya
1 Campionat Lliga 3ª divisió i ascens amb CE Sabadell 1932-33
1 Campionat Catalunya amb CE Sabadell 1933-34 CE Sabadell

Nascut a Palència el 1902 es va dedicar al comerç. Començà practicant el futbol a l'equip del seu barri de la plaça de l'Àngel al cafè-bar que hi havia anomenat Trink-Hall, popularment conegut com a "Pirineos". Explicava que de petit el seu pare (que no volia que jugués a futbol), li deia que si un dia es feia mal, millor no tornés a casa. La seva mare en canvi, era més conseqüent però apuntava al calendari quan li tocava comprar altres sabates per tal que les cuidés i no les fes malbé de seguida. Com que coneixia a alguns jugadors reserves del Sabadell, un dia aquests li van proposar anar a jugar un partit amb ells a Vilassar de Mar. Dues setmanes després, en tornà de la seva feina del torn de nit com a Telegrafista de Renfe, es va trobar una citació dient que era convocat com a suplent al partit que aquella mateixa tarda havia de jugar el primer equip del Sabadell davant l'Avenç del Sport a la Creu Alta. En arribar-hi sense conèixer ningú, el capità Cabedo va preguntar qui era el suplent, dient-li que hauria de jugar d'extrem, tapant als internacionals catalans Coca-Cabrera. D'aquesta manera va debutar un 6 d'abril de 1924, arribant al primer equip on ja es va quedar sense passar per cap altre prèviament. Va romandre al club fins a la temporada 1927-28, on per desavinences marxà al Badalona dues temporades, pagant 2 000 pessetes (12 €) per la seva llibertat, i una fitxa de 300 pessetes mensuals (1,80 €) que va deixar de cobrar els sis darrers mesos.

Amb el Badalona va fer dues campanyes magnífiques arribant a pujar a la primera categoria. El fet però que no hi cobrés, va comportar que el Sabadell comprés la llibertat novament de Sangüesa pel mateix import que va ser traspassat, mes el compromís de jugar un partit a camp del Badalona amb tot l'equip titular. Va formar part del distingit equip campió de Catalunya la temporada 1933-34 i també aconseguir l'ascens a la segona divisió espanyola. Participà a la final de Copa disputada a Chamartín davant el Sevilla, fet que va comportar una prima de 500 pessetes (3 €), ell cobrava 200 pessetes mensuals (1,20 €).

Com anècdota explicava que les botes de futbol del club acostumaven a ser els números 41 i 42, com ell feia servir un 37, ho solucionava posant coto fluix a la puntera. Va arribar a ser internacional amb Catalunya una sola vegada. En retirar-se va treballar per la reestructuració del futbol, arribant també a ser entrenador del Sabadell, que llavors només entrenava els dijous. Les seves ocupacions professionals el van fer apartar-se del Sabadell, on a més d'entrenador feia de secretari per 500 pessetes mensuals (3 €) i es va fitxar Villar que va venir només a entrenar cobrant 5 000 pessetes mensuals (30 €). Va ser un home pel record i va tenir el seu homenatge, (que el va preparar ell mateix, ja que llavors a més de jugador treballava a la secretaria del club) amb la mala sort que va ploure aquell dia i això comportà que anés poca gent al camp, donant un benefici de 500 pessetes (3 €).

Un cop deixa de ser jugador actiu, se'n va encarregar de la banqueta del club en diverses vegades. La temporada 1946-47 aconsegueix la millor classificació històrica fins al moment a primera divisió.

Èxits amb el Sabadell:
Com a jugador:
1930-31 Subcampió de Catalunya 1ª categoria
1932-33 Campió Lliga 3ª divisió i ascens
1933-34 Campió Catalunya 1ª categoria
1934-35 Subcampió Catalunya 1ª categoria
               Subcampió Copa President de la Repçublica (actual Copa del Rei) perdent 3-0 davant el Sevilla a Chamartín
               Promoció ascens a 1ª divisió

Com a entrenador:
1946-47 Cinquena posició a 1ª divisió. Millor classificació històrica fins al moment