1 Copa Eva Duarte amb el València CF 1946-47
1 Campionat Lliga 2ª divisió amb CE Sabadell 1945-46

El seu cognom el devia al seu pare, Eustaqui de Santacatalina, que havia estat dipositat de petit al vestíbul de l'Església de Santa Catalina, d'Alzira, on va ser acollit i criat. Les misèries de la Guerra Civil van assotar sense misericòrdia una família de set germans que van haver de traslladar-se a Grau de Castelló per guanyar-se la vida al mar. Allà va créixer Nicolás, aficionat al futbol amb el seu germà Manuel, que en el futur també acabaria vestint la samarreta del València.

Va començar a jugar al camp del Sequiol amb el Castelló l'any 1939. Al cap de pocs dies va marxar amb l'equip a jugar contra el Sabadell un partit amistós. Allà hi havia diverses persones del Barcelona que, sense dubtar-ho, el van fitxar allà mateix. Li van donar de fitxa a l'acte 1.500 pessetes, i la seva família va sortir de problemes amb aquells diners. La temporada 1939-40 la comença al FC Barcelona perìò ho faria al segon equip, no arribant el debut amb el primer equip fins la temporada següent 1940-41 davant l'Atlético Aviación a Madrid (4-4) el 27 d'octubre de 1940. 

Amb 22 anys torna al Castellò la temporada 1941-42 i ho fa durant tres temporades a primera divisió, formant part de probablement millor Castelló de la història, ja que la temporada 1942-1943 va quedar al quart lloc de la Lliga. Disputa un total de 79 partits amb els albinegres i, en acabar la temporada 1942-1943 i ja casat, Nicolás, amb diversos equips pretenent els seus serveis, fitxar pel Sabadell per a tres anys, amb bon contracte i un taló de 105.000 pessetes.

Arriba a principis d'octubre de 1944 a l'equip arlequinat amb l'objectiu de mantenir-se a primera divisió. Malgrat que ofereix un bon nivell durant la temporada, la quantitat de lesionats al mig camp dificulta i molt trobar una estabilitat a l'equip, que finalment acaba baixant a segona. Santacatalina de fet cau lesionat a finals de febrer i no torna a disputar un partit oficial fins al mes de novembre, ja a la temporada 1945-46, enviant a la banqueta una vegada recuperat al mateix "Fifo" Navarro. La seva gran aportació li serveix a l'equip per guanyar el campionat de Lliga de segona divisió, retornant així a primera. La temporada 1946-47 continua essent un fix a les alineacions de Sangüesa, portant així l'equip a fer una més que meritòria cinquena posició.

La temporada 1947-48 fitxa pel València, un club on viuria la gran aventura de lluitar per aconseguir campionats, formant amb Antonio Puchades la millor parella de mitjos del futbol espanyol. Quan va arribar a Mestalla, Nicolás acumulava una experiència molt important. Es tractava d'un mitgcampista alt i fort, un lluitador sobre el terreny de joc que semblava no estar afectat mai pel cansament. Va començar infrautilitzat, i no va ser fins a la tercera temporada quan va aconseguir assentar-se al primer equip, disputant la quantitat de 77 partits oficials consecutius, cosa que va constituir un rècord per al club en aquella època. Al costat de Tonico, va reduir la seva brusquedat i va guanyar en precisió, i els seus marcatges van ser llegendaris durant diverses dècades a Mestalla.

L'arribada de Pasieguito al València va anar relegant Nicolás a un segon pla, però ell va acceptar les suplències sempre amb una professionalitat irreprotxable. Va tornar al Castelló amb 34 anys complerts per ajudar els albinegros a salvar la categoria. Després, es va concentrar a l'empresa familiar peixatera. A la capital de La Plana va viure els seus darrers anys fins que va morir el 22 de juliol de 2004, als 84 anys.

Èxits amb el CE Sabadell:
1945-46 Campió Lliga 2ª divisió i ascens