Juntament amb el seu germà Quimet, varen ser els precursors del moviment futbolístic a la ciutat de Sabadell, gràcies a conèixer aquest esport i practicar-ho mentre estudiaren a Lille (França). Ocupà la demarcació de porter jugant des dels inicis fins al 1914. Era el porter quan l'equip aconseguí la Copa d'Espanya de segona categoria el 1913. Va ser membre de diferents juntes directives fins que el 30 de setembre de 1911 és triat president per exercicir el càrrec durant la temporada 1911-12. Després d'uns anys fora del pais per les seves obligacions, quan torna és novament triat com a president per la temporada 1925-26 però diferències amb els membres de la seva junta, fa que presenti la seva dimisió. També col·laborà en la fundació del tenis Sabadell del qual fou president entre els anys 1928-1929 i posteriorment del 1934 al 1939.

Èxits amb el Sabadell:
1912-13 Campió d'Espanya 2ª categoria (Copa Alfons Xlll)
1913-14 Campió Catalunya 2ª categoria i ascens