Davanter espigat i rematador de primer ordre. Forjat a l'equip Price de Santa Cruz, marxa al Celta de Vigo com a molts altres en aquesta època, a causa que els equips canaris no poden competir a la lliga peninsular.
Del Pino amb 26 anys debuta a primera divisió al camp de Vallecas davant l'Atlètico Aviación el 29 de setembre de 1940, trigant tres minuts a fer el seu primer gol, malgrat que finalment els gallecs perdrien 5-4. En aquesta primera temporada 1940/1941 juga dinou partits marcant dotze gols. Aquest gran registre el supera la temporada següent amb vint-i-dos gols en vint-i-quatre partits, i un total de quinze gols en vint partits la tercera i darrera temporada al club de Vigo.
Del Pino arriba a ser preseleccionat per jugar dos partits amb Espanya, encara que finalment va quedar fora perquè va patir una malaltia que li va fer perdre el seu cabell negre, per sortir-li després un cabell ros en forma de clapes. Certament la seva aparença no era pas la millor, en el que abans es deia que era la malaltia de l'amor, i avui dia diem simplement que és una persona albina.
Procedent del Celta de Vigo amb 29 anys i ja albí, arriba al Centre d'Esports Sabadell a principis de setembre de 1943, després d'un gran esforç econòmic per part del club. Malgrat que la seva fama era d'un home gol, la seva edat feia pensar que aniria cada vegada a menys. Ningú podia esperar el rendiment que va donar la temporada 1943/1944 a primera divisió. Tot i començar de forma apàtica i irregular, de seguida va anar trobant el seu lloc essent l'únic jugador que disputà els vint-i-sis partits de Lliga. Ningú li pot discutir la seva titularitat marcant en aquests partits vint gols, superant en tretze gols a Gonzalvo ll o Pallás que són els següents. Exerceix de capità juntament amb Aranaz. Sense cap mena de dubte és l'artífex de l'èxit assolit de mantenir-se a primera divisió.
La temporada 1944/1945 pateix una greu lesió davant el FC Barcelona al segon minut de joc, amb afectacions al menisc i lligaments que el deixen fora dels terrenys de joc durant quatre mesos. El seu retorn és precisament també davant el FC Barcelona a la segona volta del campionat. El Sabadell pateix significativament no poder comptar amb el seu concurs durant aquest període i quan ho fa, tampoc se'l pot exigir el retorn a l'òptim nivell de la temporada anterior, després de patir una lesió tan complicada. Els tres gols en dotze partits de Lliga, queden lluny dels vint gols de la temporada passada, perdent el Sabadell la categoria.
Amb l'arribada de Vicenç Gràcia a la banqueta arlequinada la temporada 1945-46, a Del Pino se li posa l'etiqueta de transferible. Tot i començar la temporada amb el club no juga cap partit oficial, essent cedit al Córdoba que també milita a la segona divisió a finals d'octubre de 1945. Al Cordoba i juga tres temporades a la segona divisió, perdent la categoria a la darrera. Possiblement juga al Cáceres abans de posar terra pel mig marxant a Veneçuela, on sembla que va morir a la ciutat de Puerto Cabello el maig de 1989.
Èxits amb el CE Sabadell:
1943-44 Campió Copa Mediterrani
Temporada | Partits jugats | Partits titular | Partits complets | Partits suplent | Partits convocat | Minuts | Gols | Targ. grogues | Targ. vermelles |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1943-1944 | 37 | 37 | 37 | 0 | 37 | 3330 | 32 | 0 | 0 |
1944-1945 | 18 | 17 | 16 | 1 | 18 | 1487 | 10 | 0 | 0 |
1945-1946 | 1 | 1 | 1 | 0 | 1 | 90 | 0 | 0 | 0 |
Data | Competició | Local | Resultat | Visitant |
---|