Amb l'Atlético Zaragoza es proclama campió d'Espanya d'aficionats, fet que li val per fer el salt al primer equip militant llavors a la segona divisió. La temporada 1944-1945 és dels jugadors més destacats i el Sabadell a causa de les moltes lesions que arrossega, aconsegueix els seus serveis, arribant a la ciutat uns dies abans de nadal de 1944.

Debuta en partit oficial el 31 de desembre de 1944 a la Copa del Generalíssim on el Sabadell cauria eliminat davant l'Alcoyano de segona divisió. A banda de la disputa d'aquesta eliminatòria, la seva participació amb l'equip es limita a sis partits en Lliga, sense arribar a aconseguir cap victòria. El Sabadell baixaria a segona divisió. La temporada 1949/1950 encara jugaría a segona divisió amb el Lleida.