1912-13 Campió d'Espanya 2ª categoria (Copa Alfons Xlll)
1913-14 Campionat de Catalunya 2ª categoria i ascens.

Va estudiar a l'escola Pia de Sabadell i l'Institut General i Tècnic de Barcelona. A la ciutat de Sabadell era molt conegut perquè la seva família era propietària de l’Hostal de Sant Antoni. Aviat les seves inquietuts polítiques l'allunyaren del negoci familiar situat la carrer Sant Joan, 5.

A la vessant esportiva, pertany al Centre d'Esports Sabadell des de 1908 fins al 1916, asolint el gran èxit de la Copa d'Espanya de segona categoria, així com el campionat de Catalunya de sehona categoría i ascens la tempoarada següent.

Políticament es va iniciar joventuts del Partit Republicà Radical (PRR) d'Alejandro Lerroux, i fou molt combatiu amb Solidaritat Catalana des de les pàgines de "El Progreso", i des dels setmanaris sabadellencs, on escrivia amb el pseudònim Fray Amado Araga. Fou regidor pel mateix PRR de l'Ajuntament de Sabadell (1911-1914). Gràcies a la influència de Lluís Companys i Francesc Layret, el 1922 va participar de la fundació de la Unió de Rabassaires, de la que en fou nomenat secretari general el 1924 fins al 1936, moment en què fou expulsat del sindicat distanciant-se del lerrouxisme. En aquests anys es va casar amb la republicana i feminista Leonor Viñerta. El 1930 va signar el Manifest d'Intel·ligència Republicana i el gener de 1931 fou empresonat quatre setmanes al Castell de Montjuïc per donar suport a la sublevació de Jaca. El març de 1931 s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya. Escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona el 14 d'abril, va participar amb Lluís Companys, el dibuixant Ricard Opisso i altres, de l'ocupació de la casa de la ciutat tot participant en la proclamació de la República Catalana. A les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933 fou elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya, i participà en la discussió de la Llei de Bases de la Reforma Agrària (1932) en defensa dels rabassaires catalans. El 1936 fou expulsat de la Unió de Rabassaires per oposar-se a la forta influència del PSUC. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic. Entre els anys 1941 i 1942 va redactar unes notes biogràfiques sobre Lluís Companys que es conserven al fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya, d'alt valor històric i testimonial, les quals havia adreçat al jurista i polític Ángel Ossorio y Gallardo mentre estava treballant en el seu llibre "Vida y sacrifico de Companys". A Mèxic DF treballà en diverses activitats comercials. Intervingué en els diversos grups catalanistes i fou membre actiu a l'Orfeó Català de Mèxic. També fou durant tota la seva vida un destacat membre de la francmaçoneria. El 24 d'abril de 1998 Sabadell li dedicà una plaça al barri del Centre.

Èxits amb el Sabadell:
1912-13 Campió d'Espanya 2ª categoria (Copa Alfons Xlll)
1913-14 Campionat de Catalunya 2ª categoria i ascens.
2 temporades a la màxima divisió del moment (1ª categoria catalana)