Fill de Joan Aragay i Llopart i de Teresa Daví Rovira. Va ser principalment un industrial especialitzat en la branca de la metal·lúrgia i posteriorment la bijuteria. Va néixer circumstancialment a Barcelona però al cap de pocs dies va ser traslladat a Sabadell on va viure tota la vida. Es va casar amb Herminia Borrell Teixidor, arribant a tenir una filla de nom Teresa.

Cursa els seus primers estudis a les Escoles Pies, iniciant-se també en el treball d'instal·lacions elèctriques de la prestigiosa casa "Ca la Gràcia" que li va permetre viatjar per racons d'Espanya. Més endavant va muntar una empresa de bijuteria amb el seu soci Miquel Solà i Estruch.

Tot i no milità mai a cap partit a diferència del seu germà, el també jugador del club Amadeu i Aragay, va ser admirador de Francesc Pi i Maragall i fou triat com a regidor de foment a l'ajuntament de Sabadell.

Va formar part dels primers jugadors, essent un dels cofundadors del club. Va viure els primers grans èxits esportius amb la consecució de la Copa d'Espanya de 2ª categoria el 1913 i el campionat i ascens a la 1ª categoria catalana l'any següent. Va arribar a participar en els primers partits internacionals davant l'Stade de Montpellier l'abril de 1914, any que va deixar el futbol.

Èxits amb el Sabadell:
1912-13 Campió d'Espanya 2ª categoria (Copa Alfons Xlll)
1913-14 Campió Catalunya 2ª categoria i ascens