Oxigen pur. En un autèntic exercici de supervivència, el Sabadell trenca la nefasta ratxa a la Nova Creu Alta i cinc mesos després guanya un clar candidat a l'ascens com el Mallorca per continuar somiant amb la permanència, ara a 2 punts. Un gol de xilena del central Jaime Sánchez va ser suficient. Després, els arlequinats van resistir amb una impecable feina defensiva i gairebé no van concedir cap ocasió a un desesperat conjunt balear.

Antonio Hidalgo va voler poblar el mig del camp amb el trident Undabarrena-Xavi Boniquet-Adri Cuevas amb l'objectiu de controlar el mig del camp (cal afegir Óscar Rubio pel carril dret) i mantenir un alt nivell de consistència davant un rival amb peces de gran qualitat en aquesta parcel·la. Sense Stoichkov per la clàusula de la por, la responsabilitat ofensiva va recaure en el tàndem Guruzeta-Juan Hernández.

El cor arlequinat gairebé es va parar uns instants quan Álvaro Jiménez enviava la pilota al fons de la xarxa en la primera arribada del Mallorca amb només 35 segons de partit. Un fora de joc providencial va deixar-ho en un monumental ensurt, avís d'una arrencada d'aclaparador domini balear. El Sabadell es veia sotmès, però el futbol és imprevisible i en la primera rèplica arlequinada, Adri Cuevas va forçar la primera intervenció de Manolo Reina i en el córner posterior, dos defenses van exercir de davanters: assistència de cap de Juan Ibiza i sorprenent rematada de xilena de Jaime Sánchez que va deixar clavat Reina. Gairebé surrealista. Un gol de gran valor anímic que va trencar la dinàmica del partit i va servir perquè el Sabadell guanyés confiança i atreviment per cercar espais amb un Adri Cuevas especialment inspirat.

Gairebé no va patir el conjunt d'Antonio Hidalgo fins al descans. Defensivament va funcionar com un rellotge desconnectant tot el joc ofensiu mallorquinista. De fet, Mackay no va passar per cap moment compromès. Luis Garcia Plaza va apostar per Mollejo com a revulsiu ofensiu en una segona part que va arrencar amb un xut de Raúl de Galarreta fregant el pal, presagi del domini visitant. El Sabadell, de nou sotmès, no li va quedar un altre remei que replegar-se, molt enfonsat, i treure aigua. Això sí, amb serenitat i solvència.

Hidalgo, veient el panorama, va buscar oxigen amb un doble canvi: Aarón Rey i Néstor Querol van ingressar pels dos homes més avançats, Guruzeta i Juan Hernández. El Sabadell necessitava sortir de l'àrea, però amb el pas dels minuts es va accentuar el domini balear al mateix temps que els arlequinats acumulaven efectius en zona defensiva. Pedro Capó es va sumar al mur local. Es va convertir en un frontó el Sabadell en un autèntic exercici de pura supervivència. Va resistir, trenca una ratxa de cinc mesos sense guanyar a casa i pot somiar amb la permanència. 

Pere Figueras (Diari Sabadell)