El partit en principi era de un dramatisme ambiental, ja que el Sabadell era penúltim i el Sevilla antepenúltim. Els dos equips van fer servir la mateixa tàctica de joc, endarrerint el mig volant esquerra (el 6), en suport del defensa central. El nerviosisme dels arlequinats es va traduir amb un 0-2 abans del descans. Arribat aquest punt el jugadors del equip contrari van intentar alentir el joc amb petites pèrdues de temps, en el minut 67 una jugada de Noya, va ser rematada per Vidal II, posant el 1 a 2 al marcador. Fins el final del partit el Sabadell, va pressionar moltíssim al Sevilla, i aquest cada vegada que un jugador queia a terra intentava perdrà el temps, el que va provocar que el públic fes la típica mocadorada en senyal de disconformitat. Fins que en el minut 88 un corner tret per Vall, va ser rematat de cap per el especialista Sabino. Aconseguint el desitjat empat.