Ple absolut a la Creu Alta. Servei d’honor a càrrec de la “pubilla” de Catalunya. El partit va començar amb uns minuts de retard a les ordres del col·legiat sr Rigo Sureda. Minut 3 de joc unes mans de Pereda, treu la falta Marañon, remata Noya i rebutja el defensa Torres. Minut 6 jugada de Noya ,cedeix a Palau, aquest a Camps i el seu xut provoca el primer corner del partit. Minut 7 falta a la vora del àrea llençada per Vall, directament fora. Minut 12 primera i gran ocasió del Barça, Zaldua treu un corner per banda esquerra, remata Pereda i rebutja Isidro, torna a rematar Fuste i Torrent a la línia de gol amb Martinez ja batut salva el gol. Minut 15 xut de Marañon que surt fora per poc. Minut 18 jugada del jove barcelonista Pujol, que remata Zaldua i surt lleugerament alt. Minut 21 el xut de Camps des de l’esquerra ,entra a la porteria de Sadurni. 1 a 0. Minut 29 jugada de Palau amb rematada de Marañon devant la sortida de Sadurni, establint el gol del 2 a 0. Minut 33 gran jugada de Pereda que Martinez envia a corner. Minut 37 falta a Noya, que executa Camps i el seu xut es desviat a corner per Sadurni. Minut 39 una escapada de Benitez, que cedeix a Fuste i la pilota surt fora. Nomes començar la segona part un centro de Vall es rematat per Noya i la pilota surt fregant el travesser. Minut set rematada de Gallego a la sortida de un corner. Minut 15 remat de Zaldua fora, Minut 24 escapada de Isidro per la seva banda i Eladio desfà el perill. Minut 30 rematada de Gallego a la sortida de un corner i atrapa la pilota Martinez. Ara es Eladio qui remata lleugerament fora. I fins el final del partit suaus atacs del Barça sense conseqüències. Els arlequinats van estar impecables a la primera part i això els va donar la victòria; ja que el domini dels barcelonistesa la segona part no va ser suficient.Com sol passar els ex-blaugranes a les files del Sabadell, Marañon – Torrent- Camps, van fer un molt bon partit contra el seu ex-equip. Pasieguito es mostrava content per el resultat obtingut. I l’entrenador visitant Roque Olsen, tot i considerar la victòria justa dels arlequinats, argumentava que aquest era un terreny de joc difícil per els seus jugadors.