El darrer partit de campionat que havia de donar el títol al Sabadell es disputava al camp del Terrassa i davant la Unió Deportiva. El partit començà amb un públic nombrós i hostil davant els nostres jugadors i la nostra afició desplaçada. Qualsevol qualificatiu del comportament resultaria extremadament moderat. Quan Renom va haver de deixar el camp amb antelació, fou obsequiat no sols per una quantitat de xiulets i crits, també va caure alguna pedra i algun barrot de cadira.

El Sabadell va jugar un temps amb nou homes tot i que això no va ser suficient, perquè deixes de mostrar-se superior al terreny de joc. D'un servei de cantonada Aragay fa el primer pel Sabadell. Renom d'una jugada personal fa el segon i amb aquest resultat s'arriba al descans.

A la segona part, els terrassencs gaudeixen de moltes oportunitats però un Figuls excepcional impedeix el gol. Per contra, altre cop Renom i Moix d'un xut magnífic augmenten l'avantatge. Els terrassencs tancarien el marcador amb un gol de Torrella. Per part del Sabadell, Casas, Figols i Gallart van jugar molt bé, però el millor de tots va ser Moix.