La final de la Copa A. Valentí davant el segon equip del Barcelona era tot un esdeveniment. El camp de l'Español presentava un magnífic aspecte. El Sabadell havia fet tornar de Saragossa a Dalmau que es trobava amb l'exèrcit, per tal de disposar del millor equip.

El Barcelona comença a fer-se amb el domini i arriba mitjançant Tarré, Alcàntara o Viñals però, bé en Fígols o la defensa, eviten el gol. Anselmo és castigat amb un penal que llença Homeu per avançar al Barcelona. D'aquí en endavant Dalmau molt treballador es fa amb el mig camp, Renom i Monistrol comencen a portar perill. Una falta directa xutada per Monistrol és treta per Aramburu quan tothom pensava que era l'empat i un altre indirecte, és posada per Monistrol i rematada per Renom que a punt estar d'aconseguir el merescut empat.

La jugada polèmica arriba quan una clara falta de Castells no és assenyalada per l'àrbitre, tots queden parats pensant que es xiularia. Aquest fet, deixa sol a Sans que davant el porter passa la pilota a Castells que va ser l'únic que l'acompanyà establint el dos a zero. El Sabadell no conforme amb aquesta jugada es retira del partit i el públic salta al terreny de joc, per la qual cosa el partit s'atura trenta minuts, fins que la comissió de la Copa Valentí convens al Sabadell per continuar, molt a pesar dels mateixos jugadors. Tot just passen cinc minuts i s'arriba al descans.

La segona part és dominada pel Sabadell que té les seves arribades però no culmina cap. Aramburu novament treu una falta directa de Monistrol, a la contra Alcàntara fa la millor jugada del partit que de no ser per Fíguls hauria fet el tercer. El partit acaba, el segon equip del Barcelona és campió amb l'actuació molt destacada del seu porter. Per part del Sabadell Casas, Anselmo i Dalmau foren els destacats. La copa va ser entregada al Barcelona però el Sabadell renuncià a les medalles com a protesta.