A la setena, tampoc. El Sabadell ha perdut de manera increïble i cruel un partit que hauria pogut guanyar per golejada després de dominar de cap a peus, sobretot a la primera part. Ha perdonat ocasions claríssimes, inclòs un gol fantasma no concedit a Néstor, i ho ha pagat amb una derrota molt dolorosa, primera fora de casa.

Hidalgo ha tornat a fer canvis a l'onze. Alfred Planas, Kaxe i Néstor han estat les principals novetats. El Sabadell ha sortit molt endollat, amb les idees molt clares, i això s'ha traduït en un domini absolut durant la primera mitja hora. En algunes fases fins i tot podríem parlar de bany futbolístic. La superioritat arlequinada ha estat aclaparadora en tots els conceptes excepte un: el gol. I això que no han faltat ocasions: un xut creuat de Dani Sánchez (m. 4) amb assistència d'esperó de Néstor, qui poc després s'ha plantat tot sol davant el porter Manu Garcia i la seva rematada ha marxat fora per centímetres.

Encara més increïble ha estat l'oportunitat del minut 36, també amb el castellonenc de protagonista. La seva rematada, a boca de canó, després d'una sensacional internada d'Aarón Rey l'ha aturat Manu Garcia sobre la mateixa línia. Els arlequinats han demanat gol. 

El Nàstic s'ha vist totalment sorprès pel plantejament d'Antonio Hidalgo i no ha trobat la fórmula per respondre. Només alguna acció aïllada de Nil Jiménez ha inquietat la defensa liderada pel tàndem Aleix Coch-Guillem Molina. Kike Royo només ha intervingut una vegada en una acció d'estratègia. El Sabadell, que també ha malbaratat un contracop claríssim en superioritat numèrica, ha marxat al descans amb la sensació d'haver perdonat el Nàstic. I encara hauria pogut ser més cruel si Pedro Martin hagués aprofitat l'única arribada clara dels locals a l'àrea en tota la primera meitat. El seu xut s'ha perdut per sobre del travesser.

La segona meitat ha arrencat amb els mateixos paràmetres. El Sabadell manant. Raúl Agné, tècnic local, fart de què estàvem veient, ha mogut fitxes. Han entrat Fran Carbia i Bonilla amb l'objectiu de canviar la dinàmica del partit. I ho ha aconseguit. Després d'una altra gran ocasió perduda per Aarón Rey, ha arribat el càstig inapel·lable del món del futbol quan un equip perdona tant. El Nàstic n'ha tingut prou amb una centrada a l'àrea i cop de cap de Fran Carbia a boca de canó, superant tot el sistema ofensiu arlequinat. Un cop duríssim.

Un partit que podria estar perfectament 0-2 o 0-3 l'estava guanyant el Nàstic amb una ocasió i mitja. El Sabadell ha acusat el daltabaix i Antonio Hidalgo ha revolucionat l'onze esgotant els cinc canvis en 12 minuts. Homes de refresc i ofensius per trobar el tresor del gol: Jacobo, Moha, Muguruza, Gabarre i el jove Sergi Altimira han comparegut sobre la gespa. El Nàstic ja estava ben tancat al darrere. No necessitava fer res més davant la incapacitat ofensiva d'un Sabadell desesperat. Ho ha seguit intentant fins al final, però ja amb més cor que cap. Amb Aleix Coch fent de davanter centre. Fins i tot el porter Kike Royo ha pujat a rematar en un córner a l'afegit. Tot estèril. Sembla una maledicció: només 2 dos gols en 7 jornades. El Sabadell ha encaixat la primera derrota fora de casa i continua encallat a la cua. Una situació molt preocupant.