Entrenador nou i mateix desenllaç. L'estrena de Pedro Munitis ha acabat amb una dolorosa derrota a l'últim sospir d'un Sabadell bloquejat i negat als metres finals. La situació comença a ser dramàtica i la frustració és absoluta entre l'afició arlequinada, que veu com l'equip s'enfonsa.

El primer onze de Pedro Munitis i el posicionament sobre la gespa (per cert, molt malmesa per les pluges i el deficient drenatge) va confirmar que el seu model inicial és l'esperat 4-2-3-1. Amb el retorn de Kike Royo sota pals, a la línia defensiva de quatre cal destacar l'absència d'Aleix Coch, fora de la llista a última hora per unes molèsties musculars. Facu-Aguza han format el doble pivot al mig del camp, amb el trident Alfred Planas-Xavi Boniquet-Jacobo amb la missió més creativa i de suport a la referència a dalt, Kaxe.

El primer gran objectiu de Munitis s'ha centrat a aconseguir consistència i equilibri. Un Sabadell ben col·locat, exercint una pressió alta i sense concedir gairebé res a la primera part a un Andorra amb un nivell de possessió tan alt com estèril. Ni una rematada entre pals. Tampoc es pot parlar d'ocasions clares a l'àrea de Ratti, però sí de més sensació de perill. Xuts des de fora de l'àrea de Facu i Aguza han sortit fora per poc i un tercer intent d'Alfred Planas ha trobat la resposta del porter visitant.

El conjunt arlequinat ha carregat tot el joc ofensiu per la banda dreta, buscant la connexió entre Muguruza, Planas i Xavi Boniquet. Jacobo és qui s'ha mogut amb més llibertat d'acció i ha protagonitzat un parell d'arrencades prometedores, però sense culminar. Ha faltat la dosi de profunditat, serenitat i encert habitual als últims metres per fer més mal. La verticalitat que demana Munitis. Aquest és el principal hàndicap del Sabadell des de l'inici de temporada. El gol va massa car.

L'Andorra ha sortit amb més intensitat ofensiva a la represa i ha creat inquietud amb dues arribades mal definides per Carlos Martínez. El Sabadell s'enfonsava massa a la zona defensiva. Alguns jugadors semblaven pagar el desgast físic. Munitis ha reaccionat amb un triple canvi que ha afectat la zona ofensiva: Moha, Aarón Rey i Toni Gabarre han estat els revulsius per canviar la dinàmica. No ha acabat de funcionar. De fet, la millor ocasió ha estat un rebuig erroni de Daniel Morer que gairebé s'ha convertit en autogol. Ho ha evitat Ratti en la seva millor intervenció de la tarda.

Les carències en atac s'han posat en evidència una vegada més. Això ha provocat moltes imprecisions. El Sabadell ha estat incapaç de crear oportunitats i en l'últim tram del partit ha entrat en un estat de nervis absolut. L'Andorra, que no havia xutat entre pals, s'ha trobat un rebuig del pal després d'una errada de Kike Royo i Adrià Vilanova, a plaer, ha fet emmudir la Nova Creu Alta. Una d'aquelles situacions que només passen als equips en dinàmica negativa. Aquest Sabadell sembla bloquejat i molta feina tindrà Pedro Munitis per aixecar-lo. Dies complicats