Ara, si. El Sabadell surt de la zona de descens gràcies a una gran victòria a Sanlúcar de Barrameda fonamentada en una solidesa impressionant i un contracop mortífer, la fórmula perfecte de Munitis. Ha estat una autèntica exhibició futbolística de l’equip arlequinat que fins i tot ha pogut aconseguir una golejada d’escàndol.

Pedro Munitis ha fet algunes rotacions, però mantenint el bloc dels últims partits. Teo Quintero per Guillem Molina a l’eix de la defensa i nou doble pivot amb Facu pel sancionat Iago Indias i Sergio Aguza pel jove Sergi Altimira han estat els principals canvis a l’onze. El Sabadell tornava a l’estadi d’El Palmar on va caure a la Copa del Rei en l’inici de l’etapa de Munitis, quan tot eren dubtes i màxima tensió. En canvi, ara el sistema del tècnic càntabre i les seves idees estan totalment assimilades i això es nota sobre el terreny de joc.

La primera meitat ha sigut trepidant, amb un ritme gairebé infernal. D’anada i tornada. Amb constants arribades a ambdues àrees. L’At. Sanluqueño ha començat amenaçant, sempre mitjançant l’incisiu Armental, un malson a la Copa. Però la defensa arlequinada i també Emilio Bernad no han concedit res. De nou un Aleix Coch imperial. El Sabadel ha anat de menys a més, guanyant terreny i protagonisme, sempre amb el contracop com a principal argument. Jacobo ha avisat amb una rosca desviada en el minut 13.

El madrileny ha protagonitzat una gran maniobra poc després, però ni Kaxe ni Aarón han sabut aprofitar. El partit ja tenia clar color arlequinat encara que els homes de Munitis lluïen la samarreta de la Torre d l’Aigua. La sensació era de superioritat tècnica del conjunt sabadellenc. Faltava concretar-ho en el marcador. Això ha passat en el tram final de la primera part amb constants fuetades per banda dreta. La primera, amb rematada d’Óscar Rubio, s’ha perdut fora. Però la segona, amb centrada de Muguruza, ha trobat la involuntària col·laboració de Navas que ha marcat en pròpia porteria quan Kaxe esperava la rematada. El segon cop, amb el rival encara estabornit, ha arribat en un contracop de llibre i aquesta vegada, internada de Kaxe com extrem i rematada de Muguruza amb la cama esquerra com a teòric 9 a la xarxa: 0-2.

Guilem Molina ha substituït Teo Quintero a la represa, segurament per la groga que havia vist el central d’origen veneçolà. No ha canviat el guió del partit. El Sabadell ha frenat sense problemes l’ímpetu del conjunt local i ha sentenciat amb un autèntic golàs. No podia ser un altre que Jacobo González, qui ha engaltat un xut teledirigit a l’escaire d’un Isma Falcón estupefacte. Setè gol del madrileny i alguns companys es posaven les mans al cap felicitant el pitxitxi. Ja ho deia aquesta setmana: és qüestió de dinàmiques i ara el Sabadell està en la bona: 8 partits sense perdre i mirant cap amunt.

El resultat fins i tot s’ha quedat curt. El Sabadell ha pogut marxar amb un 0-5 o un 0-6 de Sanlúcar de Barrameda. Muguruza ha malbarat dues ocasions gairebé més clares que la del seu gol, Dopi ha rematat fluix a les mans de Falcón i Sergi Altimira ha estavellat una rematada al pal. Però la victòria feia estona que estava lligada i ben lligada. Després de moltes setmanes ancorat a la zona de descens, el Sabadell ha sortit de la zona de descens per la porta gran, superant a Linares o Barcelona B a la taula. Continua la remuntada. 

Pere Figueras (Diari Sabadell)