Tampoc. Les errades defensives han tornat a condemnar el Sabadell al Collao. Després de fer el més difícil, igualar l’1-0 amb un gran gol de Joanet López trencant la imbatibilitat de l’Alcoyano, ha encaixat el segon en una acció totalment evitable. Els arlequinats continuen sense aprovar fora de casa.

Si davant el Cornellà, l’onze arlequinat va oferir fins a vuit novetats respecte a l’anterior partit, aquesta vegada Gabri n’ha fet la meitat, quatre, començant per la rotació que ja va avançar a pretemporada a la porteria: Víctor Vidal per Sergi Puig. Eudald Vergés, Armando i Alberto Fernàndez han completat el pòquer de canvis, mantenint, això sí, l’estructura tàctica.

La gespa d’El Collao no oferia marge a les floritures. Es tractava d’adaptar-se a les circumstàncies. Li ha costat uns minuts al Sabadell, sorprès per la sortida impetuosa de l’Alcoyano, que ha protagonitzat fins a tres arribades consecutives a l’àrea de Víctor Vidal. Això sí, sense cap rematada. La defensa arlequinada ha sabut patir per trencar l’elèctric inici local. Més complicat ha sigut aplicar la idea de joc que pretén Gabri Garcia. La pressió dels jugadors locals, a vegades al límit del reglament davant la permissivitat arbitral, ha fet molt difícil la circulació de pilota. Ho ha intentat Sergi Garcia per banda esquerra, sense trobar espais. També s’ha mostrat molt actiu Joanet López en una feina encomiable. El mur alacantí no donava opcions.

Tot i el domini territorial, l’equip de Vicente Parras tampoc ha estat capaç de generar oportunitats. El perill ha arribat, com sol passar al Collao, a pilota aturada. Cada córner era un calvari pel Sabadell. Ha avisat Alcaina amb una rematada de cap, tot sol, per sobre el travesser a la mitja hora i no ha fallat el central Raúl en el minut 41 aprofitant la feblesa arlequinada a l’hora de defensar. El primer gol de l’Alcoyano aquesta temporada al Collao. De totes maneres, al descans s’hauria pogut arribar amb empat si un gran xut creuat d’Alberto Fernández no s’hagués trobat amb el pal dret, quan Miguel Bañuz estava ja superat. Ha estat la millor, i única, ocasió arlequinada de la primera meitat.

L’ALEGRIA DURA POC

El gol local ha arribat en el millor moment del Sabadell, quan semblava que havia agafat les regnes del partit. A la segona part, aquestes bones sensacions, amb el canvi de Carrión per l’amonestat Vergés, ha arribat el premi. Una sensacional assistència de Sergi Garcia ha deixat Joanet López habilitat dins de l’àrea i davant la sortida de Bañuz l’ha superat amb una gran subtilesa. Una reacció, però, que s’ha vist estroncada per una greu badada defensiva que ha permès Alcaina entrar fins a la cuina i fer el 2-1 només 4 minuts més tard. Es confirma que el principal problema és la seva poca contundència a l’àrea pròpia. Entre el Nou Castàlia i El Collao, cinc gols encaixats.

Gabri ha mogut la banqueta, ingressant Marc Vargas i Pau Víctor. També ho ha fet César Morgado, qui ha tornat a un terreny de joc nou mesos després de la seva greu lesió a Castelló. Una bona notícia. El 2-1 ha suposat un cop dur i li ha costat al Sabadell refer-se tot i les modificacions del tècnic. L’Alcoyano, molt experimentat, ha sabut controlar el partit i no ha patit gens. Fins i tot ha estat més a prop el 3-1 que el 2-2.

Ho ha intentat el Sabadell, però ha estat incapaç de crear situacions de perill. Una centrada de Carrión que no ha pogut rematar Dieste ha sigut l’única opció en l’últim minut. Massa poc per fer mal a un rival granític i expert en aquestes situacions. Toca confiar en l’efecte de la Nova Creu Alta: diumenge que ve (12 h) davant el Calahorra.

Pere Figueras (Diari Sabadell)