Vius. El Sabadell ha guanyat l’Ejea amb un gol matiner d’Óscar Rubio i s’assegura dependre d’ell mateix en l’última jornada al camp de l’Olot per mantenir la categoria. Això sí, ha estat una victòria molt patida i amb tocs dramàtics perquè els resultats d’altres camps no afavorien i podien abocar al desastre. La por i els nervis es van apoderar del conjunt arlequinat.

Era un partit a caixa o faixa, sobretot pel Sabadell. Sense xarxa de seguretat. Finalment ni Pajarero ni Néstor, amb molèsties tota la setmana, han estat titulars. Tampoc Josu que ha cedit la seva plaça a Cobo. Hidalgo no volia riscos després de perdre a Gato i Arturo per lesió. L’inici arlequinat ha estat fulgurant. Davant un Ejea que venia amb la idea clara de concedir pocs espais, el Sabadell ha sabut trencar per bandes i molt aviat ha trobat la recompensa. De nou la zona del córner on Adri Cuevas va fer un miracle el dia del Castelló ha estat màgica. Aquesta vegada el miracle l’ha fet Edgar, guanyant una pilota mig perduda i Pol, amb serenitat, ha enviat una centrada al cor de l’àrea on ha aparegut Óscar Rubio per fer de davanter centre. Una rematada inapel·lable a la xarxa que ha fet embogir una Creu Alta amb més de 5.000 espectadors.

Era el començament somiat. El gol havia de donar tranquil·litat. I de fet, el Sabadell ha controlat molt bé el partit durant la primera mitja hora. No ha permès res a un Ejea desorientat i ha fregat el 2-0 en dues accions de Felipe que no ha sabut culminar. També Adri Cuevas s’ha adormit en una clara opció en el minut 29 dins de l’àrea. Però a partir del minut 35 s’ha palpat cert nerviosisme. L’Ejea ha fet un pas endavant i a l’afegit del primer temps ha donat un ensurt monumental quan Ramon s’ha plantat sol davant Roberto i aquest ha tret una mà miraculosa per evitar l’empat. Per fi una intervenció decisiva del porter canari que ha rebut una eixordadora ovació en retirar-se al descans.

Seria un avís del patiment que es viuria a la segona meitat. Amb els nervis a flor de pell, els arlequinats no han sabut gestionar l’avantatge i han fet un perillós pas enrere, menjats per l’ansietat. L’Ejea, molt limitat ofensivament, ha dominat sense crear ocasions, però en qualsevol jugada podia arribar un empat que hauria estat mortífer combinat amb els resultats que es produïen en altres escenaris. El partit també s’ha embrutit, fruit de la tensió, amb diverses friccions i enfrontaments. En el minut 55, una topada entre Roberto i Ramon ha acabat amb l’expulsió del visitant. Semblava que s’aplanava el camí, però ha estat tot el contrari. Encara pitjor.

El Sabadell s’ha convertit en un matoll de nervis. No s’atrevia a fer un pas endavant per buscar un 2-0 que hauria donat la tranquil·litat i l’average particular amb l’Ejea. Els visitants s’han acostat a l’àrea de Roberto en accions a pilota parada que han creat el pànic a l’Estadi. Fins i tot han demanat penal en el minut 87 per una caiguda de Valero, però l’àrbitre ha interpretat que es tirava a la piscina. Amb espais, Antonio Domínguez ha perdonat el 2-0 en una ocasió claríssima i ha tocat patir fins al minut 94.

El Sabadell acaba la 37a jornada fora del descens i playout. Els comptes són clars: si guanya a Olot, evita les dues coses; si empata o perd haurà d’estar pendent de Castelló (rep a un desmotivat Barça B) i Teruel (visita a un Cornellà amb opcions de playoff). Serà una última jornada d’infart, però almenys els arlequinats han aconseguit arribar vius i depenent d’ells mateixos. I segurament tindran el suport incondicional de cents de seguidors al Municipal olotí. 

Pere Figueras (Diari Sabadell)