Després de tres partits en tres dies sense obtenir-ne el campió, el diumenge es va decidir descansar per jugar dilluns, avançant l'hora a les cinc de la tarda per si fos necessària una pròrroga. A l'hora de l'inici, el Cardenal Cisneros només tenia sobre el terreny de joc a sis jugadors, per la qual cosa el Sabadell podia exigir el compliment del reglament per desqualificar-los, però s'estimà més esperar per disputar el títol al camp. A les sis de la tarda en Prats (jugador de Madrid que fa d'àrbitre) dóna inici al partit amb un Cardenal Cisneros que només té 10 jugadors, posant-se a la defensiva. L'allau de xuts a porta i oportunitats de gol es succeïxen a favor del Sabadell, però el porter Pascual es converteix en l'heroi d'aquesta primera part que acaba amb empat a zero. A la segona, sembla que el cansament del Sabadell i el fet de jugar ara contra pendent, afegit que el Cardenal Cisneros recuperés el jugador que mancava per arribar, anima al Cardenal Cisneros a anar pel partit, disposa'n d'alguna oportunitat fins a aconseguir el primer gol. La final sembla enllestida i el Sabadell no respon al fort cop rebut, però pocs minuts abans del final, es Amadeu Aragay amb una rematada de cap qui restableix novament l'empat. A la finalització del partit, el Sabadell demana la pròrroga i el Cardenal Cisneros es nega en rotund, la qual cosa fa que es protestés per haver deixat participar a la final al jugador que va arribar al descans, doncs el reglament diu que tots els participants han de ser-hi vint minuts abans del partit. El partit es dóna per finalitzat i es fan un seguit de reunions pel fet que el tren dels jugadors sortia cap a Barcelona l'endemà. Per aquest motiu, finalment s'arriba a l'acord de jugar dimarts a les sis del matí.