Sabadell, 8 d’agost de 1897 – 20 de març de 1969. Industrial tèxtil, amo de la fàbrica Artèxtil. Creador del barri de Nostra Llar, conegut popularment com “les cases del Garcia” al barri de Nostra Llar de Sant Oleguer, destinades als obrers de la seva fàbrica.

Fill de Francesc Garcia Cladellas, funcionari municipal, cap de la secció de la Regidoria de Governació de l’Ajuntament que es cuidava del servei militar; i de Rosa Planas i Lladó. Francesc Garcia i Cladellas era de tendència liberal amb amics al "Circol" Republicà Federal (CRF), entre els quals hi havia Salvador Ribé i García, Jaume Ninet i Vallhonrat, Joan Mora i Adserà, Francesc Tomàs i Solé, Magí Marcé i Segarra, Josep Centellas i Vilamunt i Joan Sala i Rovira, entre d’altres. Va estudiar a l’Escola Pia de Sabadell i s’inicià en el treball tèxtil molt jove a l’empresa Jaume Campmajó, amb despatx al carrer d’Horta Novella. Va parlar amb Campmajó de la intenció de crear una empresa pròpia, però aquest el va dissuadir oferint-li d’entrar a formar part com a soci de l’empresa, Garcia-Planas ho va acceptar. Més endavant demanar novament al senyor major que l’excusés i el deixés marxar per crear la seva pròpia empresa, el senyor Campamjó va complaure’l, però amb la promesa que no establís l’empresa fins passats dos anys, a canvi li va entregar una considerable suma de diners pels serveis prestats. Josep va assessorar el seu germà Rafael que havia demanat la seva ajuda ja que havia muntat una petita empresa tèxtil al carrer de la Creueta.

Es va casar amb Elisa Vilarrubia i Silva amb qui va tenir 11 fills: Josep Maria (es va casar amb Maria Antònia Marcet Figueras, filla de l’alcalde Josep María Marcet i Coll i d'Anna Figueras i Crehueras), Rafael, Elisa, Antonia, Maria Antònia, Joan, Francesc, Plàcid, Maria Rosa, Elvira i Engràcia. Plàcid fou periodista de La Vanguardia a la Guerra del Golf Pèrsic. I el seu segon fill, Rafael, es va fer sacerdot. 

En esclatar la Guerra Civil va marxar a Itàlia i posteriorment es va traslladar a Espanya, a la zona controlada pels franquistes, a Béjar, on va continuar treballant en el tèxtil i va ampliar i aprofundir els seus coneixements sobre la llana i la seva utilització en la fabricació de la mateixa. De retorn a Sabadell vingué proveït de Llana que havia adquirit i emmagatzemant a Béjar i començà la fabricació de llana amb el seu germà Rafael que s’havia quedat a la ciutat. El seu germà es va retirar i Josep va començar la seva pròpia empresa amb la raó social Josep Garcia Planas al mateix lloc on s’havia establert el seu germà. L’any 1946 fundà Artèxtil S.A com a continuadora de les activitats iniciades l’any 1930, dedicada principalment a la fabricació de teixits de llana i polièster. La fàbrica es va construir sobre una superfícies de 14.000 metres quadrats, donant treball a 37 empleats 47% homes i 53% dones.

La seva empremta més important a la ciutat és la construcció de 334 cases unifamiliars pels treballadors de la seva fàbrica (Artèxtil), conegudes popularment com les “cases de Cal Garcia” i oficialment com la urbanització Nostra Llar, durant els moments més àlgids de la crisi de l’habitatge a Sabadell. Per portar a terme el projecte, li calgué vèncer moltes dificultats: l’eradicació de més de 47 barraques i 77 coves situades en el terreny adquirit mitjançant l’entrega als seus ocupants d’efectiu com a ajuda per la compra de terrenys i de material de construcció, demores en la tramitació, anuncis en el BOE, subhasta pública de les obres, i sobretot l’escassetat, en aquella època, dels materials necessaris, com ferro, coure, ciment, etc. També va ser un gran problema resoldre l’accés a la urbanització que obligà a la construcció d’un col·lector en el torrent de Sant Oleguer per a poder emplenar posteriorment el barranc que separava la urbanització del carrer Brutau, obre que l’arquitecte municipal Sr. Bracons, en una conferència pública, considerà com la millor realització urbanística d’aquells anys per a Sabadell (4). A finals d’abril de 1953 es va fer l’acte protocol·lari de col·locació de la primera pedra de les cases del barri (5). A més de la seva activitat industrial i obra social, també va ser aficionat i mecenes de l’esport: Va donar el terreny per la construcció del Palau Municipal d’Esports i la creació del Poliesportiu Artèxtil i va ser membre de la junta del C.E Sabadell diverses vegades i vicepresident al costat del seu amic Josep Viver i Puig (1899-1985).

Els habitatges pels treballadores els va completar amb els següents equipaments:

• Col·legi per 500 noies, donat a la Congregació de Filles de Maria Auxiliadora (Salesianes)

• Col·legi per a 1000 nois, donat als Salesians (Col·legi Sant Joan Bosco)

• Església Parroquial dedicada a Sant Oleguer, donada al Bisbat de Barcelona

• Poliesportiu per als seus obrers, amb piscina, pista de tennis i pista poliesportiva, amb vestuaris, bar i instal·lacions complementàries.

• Terreny donat a l’Ajuntament per construir el Palau d’Esports

• Terreny d’aproximadament 5.500.000 pams quadrats, donat a l’Ajuntament, per a fer un Parc Municipal i on posteriorment s’ha construït la Pista Municipal d’Atletisme, el Camp de Futbol,etc.

• Jardins públics, il·luminació, transformadors elèctrics, canonades d’aigua potable i de pou.

El nomenclàtor dels carrers es va basar en els noms de les principals ciutats llaneres del món, fet pel qual no s’han de canviar per les diferents tendències polítiques a l’Ajuntament.

El va ajudar en la creació d’obra social, Josep Calvet i Pratginestós, sabadellenc, conegut en els cercles catòlics, professionals, muntanyencs i sardanistes locals per la seva intel·ligència i capacitat de treball. L’any 1942, Calvet ingressà a Artèxtil, i s’encarregà del servei administratiu per posteriorment ocupar la gerència fins la seva jubilació.

Garcia-Planas, va rebre nombroses medalles, premis i distincions:

• Medalla de plata al Mèrit al Treball, 28 de maig 1966. Ministeri de Treball

• Premi Ciutadania de la Caixa d’Estalvis de Sabadell

• Fill Predilecte de la Ciutat, Ajuntament de Sabadell

• Prohom del Gremi de Fabricants

A la Festa Major del barri de Nostra Llar de 1988 (21-23 de maig), l’Associació de Veïns del barri va anunciar que inauguraria per iniciativa pròpia un monòlit en memòria de Josep Garcia-Planas. El pressupost de 300.000 pessetes va sortir de les aportacions dels propis veïns, es va inaugurar el dia 21 de maig, feia 4 metres i estava situat entre els carrers Osaka i Sao Paulo. La seva base, de forma hexagonal, té un diàmetre de 3 metres. En el monument s’hi va col·locar una placa amb la inscripció «Al fundador del barri, Josep Garcia-Planas, dels veïns de Nostra Llar». El mateix dia, es va inaugurar el club social el “Club Social Nostra Llar”, situat al carrer Medellín, que va suposar un dels majors èxits assolits per l’Associació de veïns i per tot el barri en general. Josep Maria Garcia-Planas, va ajudar en la creació d’aquest club, cedint desinteressadament la casa de la seva propietat que es va rehabilitar per ser la seva seu social.

Va morir el 20 de març de 1969 als 71 anys, en el seu domicili familiar de Sabadell, situat al carrer Arimón, 24. Durant el seu enterrament, l’alcalde Josep Burrull, li va donar la Medalla d’or de la ciutat a Títol Pòstum de l’Ajuntament de Sabadell. Des de l’any 2000, té una plaça en nom seu, situada a les “Cases del Garcia”, urbanització Nostra Llar de Sant Oleguer.