El gener de 1907 es duria a terme la primera edició de la segona categoria del Campionat de Catalunya de futbol, amb la presència de sis equips. L'Espanya i l'X no tenien camp propi jugant al velòdrom de la Bonanova (propietat del Català) i al camp del Carrer Muntaner (pertanyent al Barcelona) respectivament. Amb la presència del Sabadell es posava fi a tot un lustre sense participació d'equips de fora de la capital, d'ençà de la primera edició de la Copa Macaya, quan ho féu el Tarragona.

La primera jornada de campionat es va anul·lar per la pluja, debutant per tant en competició oficial a la segona jornada davant el Barcelona "second team" el 27 de gener de 1907. Malauradament el fet que el primer equip del FC Barcelona no tingués partit aquell cap de setmana, va fer que es presentés força reforçat, sortint derrotat per dos a zero. La primera i única victòria en aquell campionat fou davant l'X Sporting Club, que només va presentar-se amb set jugadors, motiu pel qual va cedir els punts. L'Espanya, malgrat que feia poc més d'un any de la seva creació, va esdevenir campió a una segona categoria, on encara no existien els ascensos i descensos.

El 17 de març de 1907 va tenir lloc un gran esdeveniment com va ser la final del Campionat de Catalunya de 1ª categoria, entre el FC Barcelona i l'X, després que aquests s'haguessin enfrontat a dos partits, guanyant cadascú al seu terreny de joc. Finalment el Barcelona es va imposar  3-1.

Al mes de maig de 1907 el Sabadell organitzaria la Copa Sabadell que es decidiria en una lliga entre els equips participants: X Sporting Club, FC Barcelona, Club Català i el mateix Sabadell, sortint com a guanyador el FC Barcelona, però va ser una copa que va perdre interès, ja que per causa de diferents ajornaments pel clima, es va eternitzar jugant el seu darrer partit el desembre de 1908 i negant-se el SC Català a jugar el darrer davant el Sabadell, per no tenir conseqüències a la classificació.