La renúncia del FC Internacional a participar en la Copa d'Espanya de segona categoria, ofrena de Sa Majestat el rei Alfons Xlll, va obrir la possibilitat de fer-ne la inscripció per poder disputar les eliminatòries territorials. L'Stadium i el New Catalonia han de fer un partit eliminatori, essent guanyador el primer, que li disputarà al Sabadell la plaça de campió territorial per viatjar a Madrid a disputar el títol.

FINAL TERRITORIAL SABADELL - STADIUM

A les 15 hores surt el tren cap a Barcelona on s'ha de disputar la final al camp de l'Espanya. Amb nombrosa concurrència i sota les ordres de Rocha va iniciar-se el partit. Durant els noranta minuts no hi ha gols tot i que tots dos han gaudit de bones oportunitats per fer-ho. Els capitans decideixen allargar vint minuts més el partit per intentar desfer la igualada. El Stadium perd una pilota al mig camp i aquesta arriba a Monistrol qui arrenca amb ella als peus per deixar-la finalment a Renóm, qui d'un xut magistral marca el gol que donant la victòria al Sabadell. Abans d'acabar però, el joc es tornà brut i Abadía del Stadium és expulsat en agafar a Aragay pel coll. El Sabadell viatja a Madrid per lluitar pel títol.

FINAL CAMPIONAT D'ESPANYA 2ª CATEGORÍA CARDENAL CISNEROS - SABADELL

Dimecres a les 6:15 del matí, surt l'expedició en tren cap a Madrid per disputar al dia següent el primer dels dos partits fixats per guanyar el títol.

1er PARTIT

Quan el Sabadell surt al camp és rebut amb aplaudiments per part del públic madrileny. Sota les ordres d'Irureta del Madrid, comença el partit. El Cardenal Cisneros surt amb molta empenta i de seguida es veu la parcialitat de l'àrbitre afavorint els interessos dels madrilenys, fins al punt, que el mateix públic protestés en diverses vegades. Així i tot el Sabadell força un corner que l'Amadeu Aragay remata aconseguint el primer gol del partit. El joc es tornà violent i la decisiva col·laboració de l'àrbitre va fer que el Cardenal Cisneros s'acabés imposant dos a un.

2on PARTIT

Al segon partit, només li val la victòria al Sabadell. Sota les ordres aquest cop d'en Daví del Sabadell i davant d'una concurrència que omplia el camp, va donar inici el partit. El Cardenal Cisneros comença amb la intensitat del darrer dia i amb el mateix joc agressiu, el qual aquest cop també és correspost pels jugadors del Sabadell. A mesura que passen els primers minuts el Sabadell guanya el mig del camp i el duet Monistrol-Cabané emergeix marcant la diferència respecte a la resta. El mateix Cabané marca pel Sabadell el primer gol. Monistrol mitjançant un penal amplia el marcador, establint poc abans del final el dos a un definitiu el Cardenal Cisneros. La final a dos partits s'havia empatat i caldria un tercer partit per desfer-ho.

3er PARTIT

A la sis de la tarda, sota les ordres de Kindelán (Gimnàstica Espanyola) comença un partit que durant la primera part només té un color, els dels catalans que dominen totes les facetes del joc, però sense poder aconseguir cap gol. S'arriba al descans amb empat a zero. La lluita i el joc a la segona meitat s'anivella, amb oportunitats pels dos cantons i amb un més que possible penal no xiulat a favor del Sabadell. Així i tor, és en Pelao del Cardenal Cisneros qui aconsegueix el primer gol del partit. El Sabadell estreny i en Casas es fa dominador de mig camp. Una jugada molt ben trenada acaba amb una passada d'Aragay a Trabal qui aconsegueix establir l'empat d'un xut impressionant. El marcador ja no es mou, a la finalització del partit, el Sabadell demana una pròrroga que l'àrbitre concedeix durant catorze minuts, sense variació en el resultat i havent-hi d'anar a un quart partit de desempat.

4art PARTIT

Diumenge es va decidir descansar per jugar dilluns, avançant l'hora a les cinc de la tarda per si fos necessària una pròrroga. A l'hora d'inici, el Cardenal Cisneros només tenia sobre el terreny de joc a sis jugadors, per la qual cosa el Sabadell podia exigir el compliment del reglament guanyant així per desqualificació, però s'estimà més esperar per disputar el títol al camp. A les sis de la tarda en Prats (jugador de Madrid que fa d'àrbitre) dóna inici al partit amb un Cardenal Cisneros que només té 10 jugadors, posant-se a la defensiva. L'allau de xuts a porta i oportunitats de gol es succeeixen a favor del Sabadell, però el porter Pascual es converteix en l'heroi d'aquesta primera part que acaba amb empat a zero. A la segona, sembla que el cansament del Sabadell i el fet de jugar ara contra pendent, afegit que el Cardenal Cisneros recuperés el jugador que mancava per arribar, anima als madrilenys a anar pel partit, disposa'n d'alguna oportunitat fins a aconseguir el primer gol. La final sembla enllestida i el Sabadell no respon al fort cop rebut. Pocs minuts abans del final, Amadeu Aragay amb una rematada de cap restableix novament l'empat. En acabar el partit, el Sabadell demana la pròrroga, negant-se en rotund el Cardenal Cisneros. El Sabadell doncs eleva protesta per haver deixat participar a la final al jugador que va arribar al descans, ja que el reglament diu que tots els participants han de ser-hi vint minuts abans del partit. El partit es dóna per finalitzat i es fan un seguit de reunions pel fet que el tren dels jugadors sortia cap a Barcelona l'endemà. Per aquest motiu, finalment s'arriba a l'acord de jugar dimarts a les sis del matí.

5è PARTIT

Abans del cinquè partit es rep el següent escrit d'un jugador: "Els partits són emprenyadíssims. Del primer ja en sabeu el resultat, l'àrbitre ho feia malament, anava a favor d'ells. Vàrem dominar nosaltres però el porter ho aturava tot (...) En el segon partit vàrem dominar completament jugant divinament (...) El tercer partit va ser cenyidíssim, el vàrem allargar quinze minuts però es va fer fosc (...) Els de Madrid juguen amb violència i el porter ho fa molt bé, l'àrbitre com és dels seus jutja sempre amb veritable parcialitat i aquest és el motiu pel qual no guanyarem la copa. Diumenge reposem i dilluns jugarem. Estem amb moltes forces. Aquí n'hi ha molts catalans i una gran quantitat de viatjants de Sabadell. Desitgem poder retornar a la nostra estimada ciutat amb l'honrós títol de campió d'Espanya"

L'expedició catalana havia de tornar al tren de les nou, motiu pel qual s'ha fixat un horari tan intempestiu. A aquesta hora els jugadors rivals encara no han arribat, donant l'àrbitre vint minuts de marge. Esgotat aquest temps i sense cap novetat sobre el rival, dóna inici al partit tal com marca el reglament. Monistrol avança amb la pilota tot sol marcant a porta buida. Seguidament l'àrbitre ho va recollir a l'acte i es va fer entrega de la magnífica copa i les medalles corresponents com a Campions d'Espanya de 2a categoria.

CELEBRACIÓ

La notícia s'escampa ràpidament, no només pels aficionats sinó per tota la ciutat que estava interessada en el resultat final. S'anuncia l'arribada a quarts d'una del mig del dia següent a Sabadell, però l'expedició arriba la nit abans a quarts de dotze de la nit a l'estació de Gràcia, on sorprenentment ja hi havia aficionats per rebre l'equip, així com l'alcalde Silvestre Romeu o el diputat a Corts Jaume Cruells. L'endemà a les 12:35 amb l'entrada del tren en agulles, comença a tocar la Banda Municipal davant l'esclat d'alegria en l'afició i els jugadors. La manifestació de gent acompanya als jugadors Rambla amunt, mentre la gent saluda des dels balcons. La manifestació passa per les cases de Saus i Cabané aturant-se aquest a saludar la família. Després de tres quarts s'arriba al Cafè Euterpe seu i domicili social del club. Aclamats per la gent, el president Ciprià Cabané, el capità Saus i Monistrol, surten al balcó ensenyant la magnífica copa. Mai a la ciutat s'havia tributat una rebuda tan entusiasta. La copa ha quedat exposada a l'aparador de la "sombrereria" de Joan Manent, a la plaça Dr. Robert. Es van fer les visites tant a l'ajuntament com al Diari Sabadell per expressar l'agraïment. Dijous a les nou del vespre es va fer un sopar amb inscripció oberta al preu d'una pesseta, després del sopar l'orquestra Muixins va fer un concert.

La celebració oficial es va fer diumenge el primer dia de juny, on després d'un partit d'homenatge, s'organitza un banquet al Cafè Euterpe on el menú va consistir en Hors d'Oevre, Tallarines napolitana, Merlan Marinière, asperges nicoises, Filet de boeuf, Pomme ou four, Gaufrettes creme glacé i altres postres. Vins de Martorell, Champagne frappé, cafè, licors i tabac. Després del parlament de les personalitats, Saus va cedir la paraula a Aragay qui en nom dels jugadors agrair la rebuda. Es va posar punt final al sopar contestant "Urra" als Hip, hip del senyor Saus. A la platea de l'Euterpe es va fer el lluit ball que no va acabar abans de la una de la matinada.