El campionat de segona categoria va ser seccionat en tres grups degut a les dificultats permanents en els desplaçaments que havia motivat anys enrera l'abandonament de molts equips, sobretot una vegada es jugaven res i podien estalviar així les despeses que comportava. Al grup del Vallès van formar par a més del CE Sabadell FC, l'Athletic Sabadell, Terrassa i Unió Esportiva Terrassa, disputant els partits a doble volta i on només el campió hauria de promocionar per pujar davant els altres dos campions.

Després dels primers tres partits on tots han jugat entre ells, el Terrassa va primer amb cinc punts, seguit pel Sabadell amb quatre (havia empatat a casa 1-1 davant el Terrassa) i tercer l'Atlètic Sabadell amb tres punts. Cal dir perquè és un fet rellevant en aquest campionat, que l'Atlètic Sabadell va impugnar la seva derrota davant el Sabadell. Després que Terrassa i Sabadell guanyen la jornada següent, arriba el partit clau de la temporada, Terrassa - Sabadell d'on molt possiblement sortirà el campió. Al Sabadell però, només li val la victòria i ho fa de forma més que convincent, amb tota una exhibició amb un resultat de zero a quatre. A falta de la darrera jornada per disputar i pendent de la resolució de la Federació sobre el partit impugnat, si no el tenim en compte fins que es resolgui, la classificació queda així: Sabadell 8 pts; Terrassa 7 pts: Atlètic Sabadell 7 pts i Unió Esportiva 0 pts.

La darrera jornada el Sabadell s'enfronta a la Unió Esportiva, així que els terrassencs sense opcions per guanyar la lliga, decideixen cedir els punts a l'Atlètic Sabadell, per tal que siguin ells qui en cas que la Federació resolgui a favor de l'Atlètic, aquests quedin campions. Cal dir que el Terrassa es va presentar per jugar el partit, però sense els punts en joc.

Tres mesos després de la finalització, l'onze de juny la Federació diu que el partit en qüestió entre els sabadellencs s'ha de repetir. Es juga el 21/06/1913 envoltant d'un ambient espectacular a la ciutat. L'empat és suficient pel Sabadell, mentre que l'Atlètic necessita guanyar. El domini de sortida és aclaparador pel Sabadell que al cap de quinze minuts s'avança. El domini pertany sempre al Sabadell però als darrers minuts l'àrbitre atura el joc i incomprensiblement assenyala penal, el públic es llença al camp. Un cop controlada la situació, el capità Monistrol ordena a Figuls que es retiri de la porteria, marcant l'Atlètic a porta buida. Moments després s'acaba el partit i el Sabadell és proclamat campió del seu grup sense perdre cap partit.

La lligueta disputada a un partit a camp neutral davant els altres campions Barcino i Europa, resoldrà quin equip jugarà a la màxima categoria la temporada vinent. El primer partit el juguen Barcino i Europa a Camp de la Unió Esportiva i és guanyat pels europeus (1-2). El Sabadell juga set dies després el nou d'agost davant el Barcino a camp del New Catalonia. La victòria es clara guanyant tres a zero. El darrer partit és una final en tota regla i es disputarà al camp del Foment de l'Illuro de Mataró el setze d'agost.

Ens expliquen les cròniques d'aquells dies: "El Sr. Pujol va brindar el seu auto per 30 persones i a les 14 hores es va disposar a sortir cap a Mataró. En el trajecte sofreix un lleuger desperfecte que impedeix arribar a temps al partit". Els jugadors de l'Europa i l'àrbitre s'esperen al terreny de joc, igual que molts aficionats arlequinats que s'han desplaçat i que angoixats, esperen veure aparèixer l'auto del Sr. Pujol abans de les 17 hores. Alguns fins i tot, decideixen anar a la recerca d'ells. Segons continua la crònica: "A les 16:45 vam veure l'auto del Sr. Pujol travessar vertiginosament els carrers de Mataró". Allò, va fer esclatar d'alegria al públic, aconseguint abans de l'inici un primer gol moral, doncs si l'Europa volia l'ascens, ens hauria de guanyar al terreny de joc. Curiosament, el resultat final va ser d'1-0, assolin així la primera divisió catalana, gràcies a un gol de Gallart quan mancaven vint minuts per la finalització.