El primer partit internacional a la història del club suposa tot un esdeveniment per la ciutat. La premsa local havia parlat molt i bé del Montpeller per donar a conèixer la seva història i la composició dels seus jugadors. El mateix equip francès va avançar amb un periodista, el diari amb la ressenya que confirmava que havien sigut campions de la regió, guanyant 6-1 a la final al Sport Club de Montpeller. Durant la setmana la premsa local parla de cadascú dels components de l'equip francès per tal de fer-los conèixer als aficionats.

A l'arribada dels jugadors francesos, foren rebuts i aclamats per una gran multitud que els acompanyà Rambla amunt, fins a l'hotel Espanya. A la tarda a les 16:26 sota les ordres de Rosell començà el partit que esdevé força igualat, encara que els francesos mitjançant Quilleret s'avancen al marcador. A la segona part els blancs-i-blaus ataquen de ferm i gaudeixen de diverses oportunitats però Rolant està molt encertat i ho aturà tot. Poc després Monistrol no aconsegueix engaltar un xut, errada que és aprofitada per Retana restablint l'empat. El domini fins al final del partit correspon al Sabadell però el resultat no es mou.

Després del partit, la tarda del mateix diumenge van ser convidats al Teatre Camps de Recreo a presenciar una sessió cinematogràfica, per finalitzar el dia amb la visita al Cercle Republicà Federal. Dilluns al matí acompanyats d'una comissió del Centre de Sports, estigueren a les Cases consistorials al despatx del senyor alcalde, qui els va donar la benvinguda. El president del Montpeller Sr. Ponge va agrair aquestes paraules de l'alcalde Griera, dient que mai a cap visita de les fetes a altres llocs havien estat atesos com aquí. Durant el matí també visitaren l'Escola Industrial.

A la tarda es jugà el segon partit que havia aixecat una enorme expectació després de l'empat del primer, amb presència de l'alcalde Griera i Tejido capità de la Guàrdia Civil. L'alcalde fa la sacada d'honor. Durant la primera part els francesos dominen lleugerament, però un minut abans del descans una rematada de cap de Retama, suposa el primer gol pel Sabadell. A la segona part, el domini passa a ser del Sabadell, en una arrancada de Gonzàlez el seu xut significa el segon pel Sabadell. El Montpeller finalment gràcies a Massoni marca el dos a un definitiu a un minut del final. Xiulat el final del partit, els francesos fan els 'Hurres! d'agraïment, i treuen a les espatlles al capità Monistrol.

Avançada la tarda es serveix un banquet per 70 comensals a l'Hotel Espanya, presidit per l'alcalde Griera i el president del Sabadell Sr. Codina, en un clima de fraternitat i concòrdia. Finalitzat el banquet es van desplaçar al teatre Euterpe per veure una funció. L'endemà encara van fer alguna visita institucional abans de marxar al tren de les 13.45 cap a Barcelona.

El Montpeller FC molt agraït al tracte rebut, va fer arribar dies després la següent carta d'agraïment:

"Ja tornem a ser a França i cada moment que pensem en la nostra curta estada a Sabadell, ens sembla sortir d'un somni daurat. I en efecte així vàrem manifestar-ho als senyors Daví i Aragay. Vàrem ser rebuts no com estranys, no com amics d'un dia, sinó com a veritables germans.

El senyor alcalde va fer-nos l'honor de rebre'ns i fer-nos visitar les cases consistorials i la magnífica Escola Industrial. Per aquest mateix correu li expresso el meu profund agraïment per la benèvola acollida que va dispensar als joves de França. D'haver conegut la direcció de la colònia francesa, que va saludar-nos a l'arribada, els hi hauria dirigit alguna paraula d'agraïment, però suposa que vostès seran prou amables per transmetre'ls les nostres afectuoses mercès, facin-se càrrec que quan s'està lluny de la pàtria, hi ha quelcom que es mou al nostre cor, en trobar altres fills de França.

Agrairem també que transmetin al Sr. Tejido , capità de la Guàrdia Civil, el testimoni de la nostra simpatia, per haver-se dignat assistir al banquet que vàreu dedicar-nos. Al Sr. Villagómez amb qui vaig tenir el gust de parlar en francès, facin-li saber que també estem molt agraïts de la seva atenció.

En fi, sense conèixe'ls, mercès a tots els sabadellencs i les nombroses senyores i senyoretes que varen guardar per als joves francesos, les més favorables mostres de simpatia, ja atorgant-li els seus aplaudiments en el camp, o bé afectuoses salutacions fora.

I ara per vosaltres Sr. Codina, Daví i Rosell que vàreu guiar-nos constantment a les nostres visites i és que vàreu procurar que res ens faltés durant la nostra estada, cap a vosaltres els nostres més vius sentiments d'amistat.

Personalment estimats amics, apreciar la vostra franca hospitalitat, plena de fraternal alegria i n'estic completament agraït. Tot i no poder estendrem molt al moment del brindis per l'emoció, vaig agrair les esplèndides atencions i el record inesborrable de les vostres atencions. I si algun dia aquests amics de França poden complaure i ser útils als seus amics de Sabadell, recordeu-vos com va dir el Sr. Aragay, que els Pirineus no existeixen, ja que per sobre n'hi ha llaços d'amistats entre Espanya i França i molt especialment entre Sabadell i Montpeller.

Pierre Ponge