Al setembre s'anuncia al nou entrenador conegut de sobres per tothom, en Pere Monistrol. Aquest nomenament a diferència del que s'havia fet fins ara, donava tota responsabilitat a l'entrenador que juntament amb el capità haurien de decidir les alineacions. D'altra banda a l'octubre un malentès dintre de la junta, acaba amb una crisi interna que fa decidir al president Joan Saus presentar la seva irrevocable dimissió.

Aquesta temporada va ser atípica pel fet que el FC Barcelona va estar sancionat durant mesos per ordre expressa de Miguel Primo de Rivera, en haver estat informat que s'havia xiulat l'himne espanyol a Les Corts. Per aquest motiu, la resta d'equips van decidir esperar que s'esgotés la sanció per començar el campionat català. Mentrestant es va crear llavors la Copa Catalunya, que es va decidir jugar en un format de lligueta a només una volta i a camp neutral. Va sortir campió el Terrassa per un punt de marge, després de guanyar dos a zero a un Sabadell que va tenir un comportament discret, ocupant la cinquena plaça dels set participants.

En canvi al campionat català on el Barça va quedar molt per sobre de la resta, el Sabadell aconsegueix una digna segona posició empatant a punts amb el Sants, encara que el subcampionat, que se'l varen disputar a partit únic, va caure del cantó blanc-i-verd del Sants. Aquest campionat va ser extremadament igualat, menys el Martinenc que sense puntuar, va perdre la categoria a la promoció disputada davant el Badalona.

El Sabadell aconsegueix tres copes menors, destacant entre elles la Copa Matcless guanyada al Terrassa al seu camp i la Copa de la Festa Major de la ciutat, on just el dia d'abans i també dintre de la programació de les festes, havia guanyat onze medalles de plata oferides per la sastreria Farràs en partit que davant l'Europa, va guanyar per major nombre de serveis de cantonada després d'empatar a quatre.