Després de la tèrbola temporada passada on l'angoixa i el patiment per no baixar a tercera va estar pressent fins a la darrera jornada, aquesta nova temporada es pretenia créixer amb Hidalgo d'entrenador i tot el seu crèdit intacte per part d'una junta directiva, que tenia llum verda per continuar la recerca de capital que donés l'empenta de qualitat definitiva per lluitar per l'ascens, malgrat que aquesta temporada semblava encara fora de l'abast.

Arriben moltes cares noves, però a l'onze ideal de la temporada només es varen incorporar quatre com a fixes: Ian Mackay (Real Múrcia), Grego Sierra (UCAM Múrcia), Xavier Boniquet (CF Badalona) fitxat a darrera hora després de la lesió de gravetat del també nou fixatge Antonio Romero que va romandre inèdit, i Aaron Rey procedent del filial del Celta. Hidalgo va donar continuïtat a la majoria de jugadors que confiaren en ell aconseguint salvar l'equip del descens a tercera.

Campionat Lliga 2ªB
El primer partit a casa davant el Castelló sembla una bona pedra de toc, ja que els orelluts són uns dels favorits per fer play-off. Els castellonencs passen clarament per sobre del Sabadell a la NCA amb 0-2, deixant una pobra imatge de l'equip local. Vuit partits seguits sense perdre, amb resultats històrics com la primera victòria davant l'Hercules al Rico Pérez, deixa l'equip tercer a dos punts del Lleida que és el primer classificat.
La segona derrota arriba a l'estrena en el Johann Cruyff per la mínima davant el Barça B, però a la quinzena jornada s'assoleix el lideratge després de guanyar a casa l'Ejea (2-1). Malgrat perdre la primera posició la jornada següent a Cornellà, es torna a encapçalar la classificació arribant a gaudir de quatre punts d'avantatge respecte al segon. Malauradament un empat a casa davant el Llagostera i la derrota a la Ciutat Esportiva Dani Jarque (4-2) quan s'anava guanyant 1-2 a la segona part, fan que l'equip caigui a tercera posició amb l'agreujant de no poder reaccionar, ja que la pandèmia accelera la finalització del campionat en quedar suspesos tots els partits, conformatn-se amb la tercera plaça.

PLAY-OFF D'ASCENS A SEGONA
L'atípic play-off per la situació pandèmica es decideix jugar a terres andaluses, amb molta calor, només a un sol partit, amb possibilitats de cinc canvis i a porta tancada, sense afició. Caldrà superar tres partits pel somni de l'ascens. El primer en sort és el filial matalasser en un partit que tal com es preveia la igualtat és màxima. EL matiner gol d'Edgar i una gran imatge oferida durant els primers 45 minuts donen esperances, però a la segona el Sabadell fa una passa enrere i el rival una endavant. Malgrat tot es resisteix, però al minut 92 arriba la gerra d'aigua freda. El partit s'envà a una pròrroga on la joventut i la calor van totalment en contra. A la pròrroga Heber gaudeix d'una bona oportunitat però la més clara ha estat dels madrilenys, on sol davant Mackay ha enviat la pilota al pal. Els penals són decisius i també aquí hem de remuntar les errades d'Àngel i Grego, marcant Héber el cinquè i definitiu que ens porta a la següent eliminatòria.

El segon partit és davant la potent Cultural Leonesa, qui té l'etiqueta de favorit. El Sabadell torna a sortir fort i sense complexos, fet que li permet avançar-se al primer quart. Els primers quaranta-cinc minuts acaben essent d'un clar domini arlequinat i durant la segona part també es tenia controlat el partit amb possessions llargues que desesperaven la Cultural, però una acció on ha mancat contundència significa l'empat quan quedava menys de mitja hora. El partit ha entrat en una permanent ruleta russa, on tots dos han buscat el gol. Aquest ha arribat a manca de quatre minuts favorable als interessos dels lleonesos, però encara quedava el millor de la nit. Boris per part del Sabadell ha marcat al minut 90. A la pròrroga només Lanzarote gaudeix d'una bona oportunitat, Els penals són inevitables. Tots dos equips han marcat els cinc penals, però el sisè llançament a càrrec de Beitia ha deixat al Sabadell amb peu i mig fora. Només Mackay podia fer el miracle i l'ha fet aturant el penal a Martínez. I no s'ha conformat amb això que després del gol de Boniquet, també ha aturat el penal de Sergio, deixant així a l'equip a final davant el Barça B.

A priori aquesta final tornava a estar igualada, entre un Barça B que es reforçava amb Araujo, però on també hi havia cares diferents respecte als jugadors de lliga. El Sabadell amb la baixa significativa del capità Àngel (expulsat) i el cansament acumulat, jugaria per fer història. El Sabadell ha estat superior al Barça B, Edgar s'ha precipitat malbaratant una gran oportunitat, també Nestor ha xutat fregant el pal i Aaron Rey ha estat travat clarament dintre de l'àrea i l'àrbitre l'ha tret fora, però els culers s'avancen mitjançant Monchu en el seu únic xut entre els tres pals.

A la represa ha continuat l'assetjament vallesà i al cap de dos minuts Aleix Coch ha fet de cap l'empat. A manca d'un quart d'hora una acció brillant entre Edgar i Nestor, ha permès a aquest fer una vaselina impressionant a Iñaki Penya, que ha acabat amb Araujo enganxat a la xarxa sense evitar el segon gol arlequinat. S'ha patit i molt, però ha esclatat la bogeria finalment i s'ha pogut gaudir d'un merescut ascens.