El gran repte de la nova junta per promoure el futbol a la ciutat, començà amb l'accés a la presidència de Felip Daví, junt els altres membres: Joan Campos, Josep Rosell, Joan Saus i Antoni Cabané. No es va variar cap aspecte oficial en espera de poder consolidar el club per després registrar-ho definitivament.

Al març un fort vent va trencar bona part del ballat de fusta, que va ser reparat pels mateixos socis. En finalitzar la temporada el Sabadell passa de 57 fins a 115 socis, pagant una quota d'una pesseta (0,006 €) mensual, deixant un sobrant a caixa a final de campanya de 317,90 ptes (1,91 €).

El primer estat de comptes oficial resulta gairebé irrisori, destacant les següents xifres com a més curioses:
408,50 ptes (2,45 €) en pilotes de futbol (una mensual)
218 ptes (1,31 €) en pagament d'empleats
Ingressos: 1252 ptes (7,52 €) per recaptació de quotes.

L'exercici es va tancar amb un benefici de 317 ptes (1,90 €) que deixava al club molt a prop de confirmar la seva viabilitat.

A la vessant esportiva, aquesta temporada es va jugar el campionat de segona categoria, compost per divuit equips enfrontant-se a una sola volta, tot i que només es coneixen els tres primers classificats, que per aquest ordre varen ser FC Numància, FC Internacional i Salut. El Sabadell va fer una digna campanya.

Prèviament al campionat, es disputà el Torneig de la Tuberculosi on va quedar eliminat pel Català (3-2), jugant una final de consolació per equips de fora de Barcelona davant el Badalona, empatant el primer partit a tres gols i perdent 3-1 el segon.

Dels amistosos disputats cal destacar la gran victòria 1-8 davant l'Athlètic Sabadell i la derrota a casa 0-11 davant el FC Barcelona, xiulant aquell partit Joan Gamper.