Un cop la nova junta té clar la continuïtat del club com a tal, fa els seus propis estatuts que l'11/11/1911 envia a la Delegació de Govern. Destaquem els següents punts:

1) Es domicilia al carrer Pedregar nº 17 amb el nom de Sabadell Foot-ball Club, amb la finalitat en la promoció dels esports en general i del futbol en particular.
3) La societat no podrà tenir mai caràcter polític.
4) Hi haurà tres tipus de socis: Honoraris, protectors i numeraris
      Honoraris: Corporacions, jugadors o particulars que pels seus mèrits a judici de la junta mereixin tal consideració
      Protectors: Exempt de quotes però amb els mateixos drets i deures que tothom, excepte veu i vot a les juntes generals, dret que tindran en cas de pagar una quota de 24 pessetes (0,14 €) l'any
      Numeraris: Aquells socis que essent majors de 18 anys paguen la quota de 18 pessetes (0,11 €) l'any.
8) La junta quedarà composta per: President, Vicepresident, secretari, tresorer, dos vocals i el capità de l'equip.
9) Els càrrecs es renovaran anualment passant el vicepresident a president.

El 22/11/1911 el governador civil Sr. Portela, aprova definitivament el reglament signat per Saus-Daví, essent aquest una ampliació dels primitius.

El segon any d'aquesta nova etapa del club continua en dinàmica ascendent, es torna gairebé a doblar el nombre de socis passant de 115 a 217. L'assistència al camp s'incrementa i els mateixos socis instal·len uns taulons de fusta que feien la funció de banc, per tal de fer més còmode l'assistència al partit, per només 0,25 pessetes (0,002 €).

Els ingressos passen a ser de 2154 ptes. (12,95 €) per quotes i 1894,50 ptes. (11,39 €) per lloguer de seients. Al capítol d'espesses compten entre altres 664,25 ptes. (3,99 €) en pilotes; 380,10 ptes. (2,28 €) en propaganda i 1825,50 ptes. (10,97 €) en millores del camp, deixant un efectiu en caixa de 250,70 ptes. (1,51 €)

La junta va instal·lar aparells per la preparació física, com barres fixes per exercicis gimnàstics, útils per llançament de pes o javelina, o tot el necessari per a la pràctica del salt d'alçada. A mes des de mitjans d'abril i durant quatre mesos, el notabilíssim davanter del FC Barcelona José Rodríguez, es va oferir desinteressadament a fer classes teòriques i pràctiques tots els dissabtes al matí.

Es pot comprovar a l'estat de comptes d'aquells anys, com no hi ha cap apunt en despeses del club en concepte de desplaçament, doncs aquest concepte quedava cobert per la butxaca dels mateixos jugadors, per la qual cosa s'acostumava a aparaular amb el rival un partit de tornada, o bé es demanava la meitat de les despeses de transport.

Un altre fet a destacar van ser les primeres xarxes posades a la porteria, fet que ocorregué el darrer dia de 1911, en la disputa d'un partit benèfic entre dos equips de la ciutat. Cal dir que només Barcelona i Espanyol disposaven de xarxes al seu camp.

A finals de 1912 el camp comença a tenir un públic fidel donant al camp un aspecte engrescador.

Quant a la temporada esportiva. La sisena temporada de la Segona categoria, en la seva modalitat de Júniors primers, comptà amb la inscripció rècord de 21 equips, jugant-se a una sola volta. Un any més les desercions foren abundants, destacant el cas del Manresa que no jugà cap partit, bé no presentant-se o bé cedint els punts. El 25 de gener de 1912 la Federació Catalana de Futbol decideix inhabilitar al jugador del Sabadell Amadeu Aragay per la resta de temporada. Les diferències del Sabadell amb la Federació va fer que el club es retirés de la competició abans de la seva finalització.

Les resolucions per part de la Federació es demoraren molt. Per exemple, la decisió de fer jugar el partit Europa-Barcino de la quinzena jornada, programat per al 25 de febrer de 1912, no arribà fins al 13 d'octubre següent, amb la nova temporada a punt de començar. Com a curiositat dir que el 22 de febrer, la Federació decideix sancionar l'Europa un mes sense competir, pel vocabulari mostrat pels seus representats a la darrera reunió de la Federació.