El play-off és un somni molt real. El Sabadell supera el Gimnàstic amb gols de Jacobo i Aarón Rey a la segona part, i acaba la jornada quart, en plena zona de privilegi quan només falten 4 jornades. L’afició ha acomiadat als jugadors amb un "sí que es pot, sí que es pot". La Nova Creu Alta ha xalat com feia temps.

Xavi Boniquet ha estat l’única novetat a l’onze tipus de Munitis. L’egarenc ha ocupat el lloc d’Óscar Rubio i Muguruza ha endarrerit la seva posició al lateral dret. El respecte mutu ha estat el denominador comú en una primera part de màxim equilibri, guió previsible entre dos equips de característiques molt semblants: forts defensivament i perillosos a la contra o en accions a pilota aturada. Es notava la pressió de duel important amb una excel·lent entrada a la Nova Creu Alta. El guanyador, després dels resultats de la jornada, sabia que acabaria quart a la taula, en plena zona de privilegi i un petit avantatge en una taula increïblement igualada.

Potser per això la por a equivocar-se i encaixar primer. Ha estat una primera meitat molt tàctica, sense gairebé concessions ni ocasions. De fet, les úniques s’han concentrat en un minut de bogeria. El Nàstic ha fregat el 0-1 en una doble rematada de Dani Romera i Nil que ha topat amb el travesser primer i la gran intervenció d’Emilio Bernad després. En el contracop arlequinat, Kaxe ha guanyat l’espai i ha deixat una pilota en immillorable posició a Aarón Rey. El xut del gallec l’ha rebutjat Manu Garcia.

Al Sabadell li ha costat elaborar. Ho ha intentat Jacobo amb la seva mobilitat, però havia d’arrencar massa lluny de l’àrea. Tampoc ha estat encertat aquesta vegada l’equip de Munitis en les accions d’estratègia com els córners o faltes laterals. El 0-0 del descans era un fidel reflex de què havia passat sobre la gespa.

El guió s’ha esmicolat a l’inici de la segona part. Una gran acció personal de Xavi Boniquet ha acabat amb centrada mil·limètrica al cor de l’àrea on ha emergit Jacobo per connectar un cop de cap inapel·lable ajustat al pal esquerre. Quedava encara molt partit i el Nàstic ha replicat amb uns minuts de rauxa i centrades constants a l’àrea d’Emilio Bernad. Però la feina de la defensa arlequinada, de nou capitanejada per un sensacional Aleix Coch, ha tallat la reacció grana.

El Sabadell no només ha defensat amb ordre sinó que ha sabut explotar la seva arma predilecta: el contracop. Jacobo així ho ha demostrat amb una acció de manual en el minut 67, conduint fins a l’àrea rival i cedint a Aarón Rey, qui per fi ha trencat la seva particular malastrugança i s’ha estrenat com a golejador amb la samarreta arlequinada a la Nova Creu Alta amb un xut ras i creuat. Alegria immensa del migcampista gallec que ha compartit amb la graderia. S’ho mereixia.

El 2-0 ha provocat una eufòria col·lectiva a l’Estadi i ha deixat tocat el Nàstic. Raúl Agné s’ha limitat a acumular jugadors d’atac a l’àrea rival, un recurs molt pobre i totalment insuficient per fer mal davant la solidesa arlequinada. De fet, el resultat hauria pogut ser d’escàndol. El Sabadell ha acumulat fins a quatre ocasions claríssimes a la contra, però ha faltat encert per superar un Manu Garcia que ha acabat el partit lesionat. El 2-0 serveix per sumar els tres punts, guanyar l’average particular i situar-se en quarta posició en portes de visitar, dissabte que ve, el Johan Cruyff per enfrontar-se al Barcelona B en un altre duel directe. Emoció màxima per un objectiu il·lusionant: el play-off.

Pere Figueres (Diari Sabadell)