Ara, sí. El drama s’ha apoderat definitivament de la Creu Alta en un final de temporada caòtic. La derrota davant el València Mestalla condemna el Sabadell a les posicions de descens a Tercera Divisió després de completar un paupèrrim ‘4 de 30’ i 10 jornades sense guanyar. El pitjor de tot és que desaprofita una ocasió immillorable perquè quasi tots els rivals directes havien punxat. La Creu Alta s’ha convertit en un funeral. L’equip arlequinat ha estat incapaç de marcar ni de penal.

L’onze de Kiko Ramírez ha ofert dues novetats importants. Per decisió tècnica s’han quedat fora Óscar Rubio i Pol. Com a mínim sorprenent el cas de l’extrem de Vilassar, peça clau en l’engranatge ofensiu dels últims partits. Pedro Capó ha ocupat el lateral dret i Nico s’ha incrustat en el mig camp amb l’objectiu de guanyar consistència davant la previsible possessió d’un València Mestalla que destaca per la seva capacitat ofensiva. Un plantejament de protecció amb la idea de sortir a la contra. Ha funcionat a mitges. S’ha aconseguit controlar el partit sense patir cap angúnia, però ha costat molt generar perill. Només el carril esquerre amb la connexió Josu-Néstor ha donat sensació de perill. El castellonenc ho ha provat en una rematada al minut 9 massa fluixa. La resposta del filial valencianista ha estat un cop de cap de Fran Navarro fora que ha emmudit la Creu Alta durant uns segons. Un ensurt considerable.

El problema arlequinat era la seva lentitud i imprecisió en la fase de creació. La lluita d’Edgar ha estat inútil i es trobava a faltar un home d’atac. Adri Cuevas pràcticament ha exercit de segon punta. El drama s’ha començat a coure en l’afegit de la primera meitat en una acció dantesca. Un córner en contra ha acabat amb penal absurd per unes mans que semblaven involuntàries de Néstor. Lolo Pla ha enganyat Roberto. Fins i tot el travesser ha evitat el 0-2 en l’acció següent.

La llum de l’esperança s’ha encès en l’arrencada de la segona meitat quan l’àrbitre, en una decisió clarament compensatòria, ha assenyalat penal en una caiguda d’Adri Cuevas. Sense un especialista clar, Gato ha agafat la responsabilitat en un moment complicat, però el seu llançament, entre fluix i sense col·locació, l’ha rebutjat el porter Emilio des de terra. És la quarta pena màxima (de cinc) que malbarat aquesta temporada el Sabadell. Una estadística esfereïdora.

Un cop anímic molt dur que s’ha traduït en uns 20 minuts de desconcert arlequinat. Només la irrupció de Pol Ballesteros -inexplicable la seva suplència- ha injectat oxigen i dinamisme en una reacció que, però, ha estat insuficient. El Sabadell ha pogut empatar en un parell de rematades d’Edgar i Adri Cuevas. També un xut de Néstor l’ha desviat Emilio amb solvència. Una ineficàcia desesperant. Només dos gols en els cinc últims partits a casa.

Kiko Ramírez ha cremat les naus amb Antonio Domínguez i el jove Jandro Moreno, que debutava així a la Creu Alta. Amb el València tancat per defensar la seva valuosa renda, s’han viscut uns últims minuts plens de dramatisme. El Sabadell s’ha bolcat a la desesperada i ha tingut l’1-1 en l’última acció del partit, però la rematada de cap d’Antonio Domínguez, amb tot a favor, ha trobat la resposta d’Emilio, abraçat per tots els seus companys només xiular Rubén Eiriz el final del partit. Mentrestant, la gespa s’ha omplert de joves seguidors en una incomprensible i lamentable invasió de camp quan l’equip ha caigut a posicions de descens directe. Una imatge per reflexionar. Pere Figueras - Diari Sabadell