Una nova final disputava el Sabadell, en aquesta ocasió la Copa Nogués, després de perdre la Copa A. Valentí davant el segon equip del Barcelona. En aquesta ocasió es jugava a Terrassa al camp de la Unió Deportiva i el rival l'Espanya, al que havia guanyat en un disputat partit amistós la setmana anterior.

La sort no va estar del costat del Sabadell. L'Espanya per mediació dels germans Salvo s'avançaren al partit, primer amb un magnífic cop de cap i després amb xut que Fíguls cregué que anava fora i no va fer res per evitar-ho. Per si no n'hi hagués prou, un gol fantasma va ser anul·lat pel jutge de gol, l'àrbitre el desautoritzà donant el gol, però la insistència d'aquest jutge va fer anul·lar-lo finalment, decisió amb la qual els jugadors del Sabadell no estaven pas d'acord i van decidir retirar-se del camp donant la final per terminada, quan encara faltaven vint minuts. Del Sabadell cal destacar a Anselmo, Cabedo, Comas i Fíguls