A la Creu Alta, merescuda victòria del Sabadell, amb poc joc i massa duresa. El partit no començava massa be per els interessos arlequinats ; al minut dos de joc, una entrada duríssima del lateral andalús Simonet, va deixar lesionat al lateral esquerra Casado que havia pujat al atac. Això va trastocar el esquema de Pasieguito, sent el extrem esquerra Isidro II, que debutava amb el Sabadell, en substitució del sancionat Vall, qui passes a ocupar el lloc de lateral. En el minut 23 Casado es reincorpora al terreny de joc, però com a mera figura decorativa, al centre de la davantera sent Seminario qui passa al extrem esquerra, mentre Zaballa continua al costat dret. Als 25 minuts Zaballa treu el primer corner, ho fa algo obert permeten que Isidro II que venia amb força remates, i al mig del area dins de un grapat de jugadors la pilota va ser desviada de cap per Casado, despistant al porter Garcia. Gol del “cojo”. Al minut 78 un centro de Zaballa es rematat amb un xut potent i ras per Seminario, fent el 2 a 0. I a dos minuts del final Riera estableix el 2 a 1 definitiu. Al final del partit Pasieguito es queixava de la duresa empleada per els jugadors visitants , ja que fins a tres jugadors estaven lesionats, Marañon, Vidal II, i Casado. Marcel Domingo, deia que els defenses tenien que fer servir la força que creguin necessària per aturar als davanters. També va comentar que la nova Creu Alta era un estadi maco per jugar al futbol; i que a Seminario l’havia vist millor que no pas quan jugava al Barça.